Comarca de la Selva. Hostalric

Segell d'Alfons II d'Aragó, dit el Cast. 1186. Viquipèdia - (Ampliar)

Diner del rei Jaume II (1267-1327). Viquipèdia, CNG. - (Ampliar)

Segell de Ponç Hug IV (Ponç V) d'Empúries (1277-1313). Viquipèdia. - (Ampliar)

El rei Pere IV el Cerimoniós. Escultura d'alabastre policromat obra de Jaume Cascalls del 1345, coneguda com "Sant Carlemany". Es troba a la Catedral de Girona. Viquipèdia, Amadalvarez - (Ampliar)

Soldat d'infanteria de les tropes del Principat durant la guerra civil catalana (1462-1472). Dibuix de Fèlix Xunclà. - (Ampliar)

Anne-Jules de Noailles (1650-1708). Viquipèdia.

Felip V de Borbó, 1723. Viquipèdia.

L'arxiduc Carles d'Àustria, 1707. Viquipèdia.

El general de divisió de la Grande Armée de Napoleó, Domenico Pino (1760-1826). Viquipèdia.

Claustre del convent dels Mínims d'Hostalric (6). CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Francesc Macià i Llussà (1859-1933). Any 1925, Viquipèdia. - (Ampliar)

Nau de l'església parroquial de Santa Maria dels Socors. Viquipèdia, Enfo. - (Ampliar)

Hostalric

Primeres referències documentals. El nom del poble. La situació, estratègica d'Hostalric va fer que a l'antiguitat fós zona de pas obligatori en la ruta nord-sud, i l'únic accés natural entre Girona i Barcelona. La configuració geogràfica de la vila és l'habitual dels poblats ibèrics; situats damunt d’un turó enlairat, prop d’un riu, i de fàcil defensa.
Aquesta posició va fer que el terme ja fós habitat en època ibèrica; en una esllavissada del turó del castell, s’hi van trobar fragments de ceràmica, datada al segle II aC i monedes de la mateixa època.

La Taula Peutinger. Fragment des de Tarragona a La Jonquera. Viquipèdia. Aquest document és una còpia que va fer un monjo de Colmar el segle XIII d'un document original, avui dia perdut, de temps de l'Imperi romà entre els segles I i III. - (Ampliar)

En època romana passava per aquest indret una bifurcació interior de la Via Augusta (1). Es van trobar restes d'aquesta via quan es va construir la carretera de Sant Hilari Sacalm. Als Vasos Apol·linars s'esmenta la mansió de Seterrae, que, segons l'itinerari es trobava a unes 15 milles (22 kms) respecte a Aquae Voconiae (tradicionalment identifict amb Caldes de Malavella) (2).
Al segle XI es documenta un hostal anomenat Onota, al peu del camí de França, antiga via romana, que correspondria a l'actual Hostalric. El topònim de la població podria tenir el seu origen en Pugolo regis, tot i que la menció més antiga és del 1106, document en el que Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona i confirmà que no edificaria cap fortificació a la vila d’Hostalric. (3)

Àpoca datada el 13 d'abril de 1394 a Hostalric. Guillem Torrent, del mas Aulen d'Hostalric, firma rebut a Jaume Martorell, del mas Martorell de Maçanet, i a Sança Martorell, dels 90 sous que faltaven per acabar de pagar un deute de 24 lliures i mitja. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Hostalric i els Cabrera. El poble estava sota la jurisdicció dels vescomtes de Girona, en feu dels comtes de Barcelona, i per això va passar als Cabrera, successors dels vescomtes de Girona. El 1184 el vescomte Ponç III de Cabrera va ser fet presoner pel rei Alfons VIII de Castella, però el seu sobirà, Alfons I el Cast, va obtenir-ne l’alliberament. Ponç, agraït, va reconèixer tenir diversos castells, entre els quals hi havia el d’Hostalric. En reconeixement, el monarca va concedir al vescomte la investidura d’aquests castells.

Signatura de Ramon Berenguer III (1082-1131).

El 1191 el castell va passar a ser possessió novament del rei, recuperant-lo el vescomte de Cabrera al cap de tres anys. Aquest, a canvi, no hi podia fer obres sense permís reial. El 1306, Ponç Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, va fer obres al castell sense atenir-se a la reial ordre, motiu pel qual el rei Jaume II ordenà l’enderrocament de la fortificació, que no es va portar a terme gràcies a la petició d’indult de la reina Blanca d'Anjou.
Hostalric va passar de nou a mans de la corona, juntament amb les altres possessions que tenia en feu Bernat de Cabrera, vassall de Pere el Cerimoniós. El rei va ajusticiar el seu vassall durant una de les nombroses lluites entre nobles i rei per acaparar el poder. Amb un decret datat el 22 de setembre de 1372, el rei va restituir a Bernat IV de Cabrera, nét de l'executat, el castell de Montsoriu, la vila d’Hostalric i tot allò que abans havia format part del vescomtat de Cabrera i tots els altres castells i llocs que havien estat del seu avi abans de morir.
Amb el temps, els de Cabrera van convertir la vila d'Hostalric en la capital administrativa dels extensos territoris del seu vescomtat fins a l'extinció de la senyoria l'any 1836. L'any 1359 Hostalric tenia 134 focs i pertanyia al comte d'Osona, vescomte de Cabrera.

Castell d'Hostalric. Fossat del castell. - (Ampliar)

La guerra civil catalana (1462-1472). El 1462, una altra guerra fa d’Hostalric un lloc estratègic disputat per ambdós contrincants, la guerra entre la Generalitat i els pagesos de remença als quals donava suport el rei Joan II. En realitat, la lluita es va convertir en un enfrontament entre la institució catalana i el rei.
Iniciada la guerra, la reina Joana Enríquez va enviar, el 12 de maig, a Bernat Joan de Cabrera comte de Mòdica, cap de les forces del castell, 200 homes per la defensa del poble. El cap dels remences, Francesc de Verntallat, amb 600 homes i alguns queviures, va acostar-se també a la vila. Els habitants d’Hostalric no eren gaire partidaris de la Generalitat. Per això els diputats i consellers de Barcelona van enviar el 13 de maig un emissari als jurats d’Hostalric per assegurar una bona acollida del seu exèrcit que es dirigia cap a Girona. El dia 22 de maig Pere de Belloch, capità de les forces de la Generalitat, comandant 500 homes, va arribar a Hostalric.
Els habitants de la vila no li van obrir les portes però tampoc van disparar contra ell. Les tropes de la Generalitat van començar a tallar les vinyes i els camps de blat, fet que va provocar que els habitants d'Hostalric obrissin les portes de la muralla. Amo de la vila, el capità Belloch es va ocupar de la rendició del castell, que va obtenir amb un simulacre de combat. Un cop presa la fortificació, només quedava la Torre dels Frares, defensada per un sol home. Belloch hi va enviar ballesters i no van tardar massa a guanyar-la. Hostalric doncs, va quedar tota la guerra en poder de les forces de la Generalitat. Arribada la pau, Hostalric, va rebre com a premi un privilegi de Joan II sobre consums i gràcies especials als seus habitants.

Plànol d'Hostalric, 1694. Bibliothèque Nationale de France. - (Ampliar)

Les guerres dels segles XVII i XVIII. L'any 1640, durant la Guerra dels Segadors, les tropes de Felip IV van ser obligades a batre's en retirada tan bon punt arribades a Hostalric.
Durant el regnat de Carles II, al segle XVII, el francesos van tornar a envair Catalunya, en l'anomenada Guerra dels Nou Anys. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694, manats pel mariscal de camp Longueval, i van atacar la vila. L’endemà el general Noailles va arribar amb més soldats, la població es va rendir i la tropa es replegà al castell (4).
Després d’una curta resistència, el marquès de Villena, governador del castell, es va rendir. Més tard els catalans van intentar recuperar l'indret, però no ho van aconseguir; Juan Manuel Fernández, marquès de Villena, es va retirar a Barcelona per l’alarma que va produir la notícia que més tropes franceses venien a socórrer la plaça. Els francesos no van abandonar-laa fins el juliol de 1695. Un any després els francesos van entrar de nou a Catalunya i el 1697 van arrasar totes les fortificacions del castell.
L'any 1701 va arribar a Hostalric Felip V, que acabava de ser nomenat rei, amb la seva esposa (5), i van ser rebuts al castell d’Hostalric pel comte de Cavellà. Va ser en aquesta població on els representants de la ciutat de Barcelona li van retre homenatge.
El desembre de 1711 les tropes de Felip V van arribar a la fortalesa manats per Fienes, per obligar el comte de Staremberc a rendir-se. Però, a part de no aconseguir el seu objectiu, es van aixecar contra ells les forces de la frontera, els sometents i les companyies de Barcelona. Les tropes de Felip V van deixar el lloc i van anar cap a Girona. Les tropes de l’arxiduc Carles, que conservaven la plaça d’Hostalric en el seu poder, la van lliurar a les tropes de Felip V l'agost de 1713. Durant tot aquest segle XVIII es van fer importants obres de reforma, convertint el castell en fortalesa militar i reconstruïnt les muralles.

Els sometents d'Hostalric. Col·lecció de cromos editats per Chocolate Jaime Boix el 1908-1909 amb motiu del primer aniversari de la Guerra del Francès. CRDI, Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La Guerra del Francès a Hostalric. Durant la Guerra del Francès, el 1808, Hostalric va tenir un paper brillant, tant donant suport a l’entrada de queviures durant el setge de Girona com destorbant el pas de les tropes enemigues. Això va fer que pels francesos fós una indret estratègic imprescindible d'aconseguir, però no va ser gens fàcil.
Va ser atacada el 7 de novembre de 1809 per un exèrcit de 4.000 homes manats pel general Pino, que venien del setge de Girona. Només van trobar resistència a la Torre dels Frares i en un grup que es va tancar a l’església. Els francesos van cremar tot el poble, i els seus habitants van fugir als pobles veïns;; molt pocs van poder refugiar-se al castell. A la nit van deixar la vila que va quedar totalment destruïda, i van tornar a Girona. El resultat de l’atac va ser la crema de 70 cases, molta gent morta i la ruïna per a totes les famílies que es van veure obligades a marxar i deixar-ho tot.

Vue d'Hostalrich prise des hauteurs de Massanes. Passage de l'armée Française. Gravat de Jean-Charles Langlois, 1826. CRDI, Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Capitulada Girona l'11 de desembre de 1809, s’inicià el bloqueig formal del castell que va començar el 13 de gener de 1810, quan les tropes franceses van ocupar la veïna població de Massanes. El dia 14 del mateix mes, els francesos van avançar fins prop del castell. Malgrat el foc que van fer des del castell i la Torre dels Frares, els francesos van prendre la vila. El dia 20 va començar una pluja de metralla i bombes sobre el castell, que va continuar l’endemà. Van caure més de 3.000 bombes sobre el castell, però el coronel Estrada no defallia.
El mes de maig, els assetjats del castell encara resistien, malgrat que ja faltaven els queviures i la situació era cada vegada més crítica. Ja portaven quatre mesos de setge i 4.000 bombes sobre el castell. Els assetjants inicials del castell van ser uns 6.000, i al final arribaren als 12.000. Al castell, dels 2.000 combatents només 1.200 estaven en condicions d’agafar les armes.

Setge del castell d'Hostalric durant la Guerra del Francès. Il·lustració de Josep Serra i Pausas a "Glorias españolas", datat entre 1888 i 1892. CRDI, Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El coronel Estrada va decidir provar de salvar-se obrint-se pas enmig de l’enemic i el 12 de maig va sortir la guarnició a les 10 de la nit prenent una direcció perpendicular al camí reial de Sant Celoni, el qual va travessar amb rapidesa, igual que les hortes que separen el castell de les altures de Massanes. Van passar per can Nualart de Grions, van pujar per Sant Jacint i es van dirigir de dret a Sant Feliu de Buixalleu. Estaven a una llegua del castell quan van ser sorpresos per un escamot de francesos, als quals derrotaren a cops de baioneta. Això va provocar molt enrenou i va alertar a les tropes enemigues que estaven per la part d’Arbúcies. La guarnició es va dispersar i poc després, el coronel Estrada, va ser capturat amb 200 homes. Mentrestant els francesos encara anaven disparant contra el castell.
El capità general de Catalunya va concedir una medalla d’or als oficials de la guarnició i una de plata a la tropa. La inscripció deia: "Valor y fidelidad constante, Hostalric 12 de mayo de 1810".
Hostalric i Figueres van ser les últimes places que van abandonar els francesos. Va ser el 4 de juny de 1814. A diferència d'altres castells o fortaleses, Hostalric va mantenir fins ben entrat el segle XX la condició de "Plaza Fuerte Militar", amb els avantatges i inconvenients que això comportava.

La guarnición de Hostalrich abandona el castillo después de su heroica defensa. Gravat de Josep Serra i Pausas, 1887. CRDI, Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Hostalric al segle XIX. Les guerres carlines del XIX no van tenir massa incidència a la població, tot i l’existència de la fortalesa, que va mantenir la seva condició militar durant tot aquest segle.
Durant aquesta centúria es va produir la desamortització del convent de Mínims el 1835, la vinguda de les germanes Carmelites de la Caritat per fer-se càrrec de l’antic hospital i d’una escola de nenes el 1856, l’arribada del tren el 1860, la festa literària en honor a Frederic Soler Pitarra el 1887, la instal·lació de l’electricitat el 1895 i la construcció de la fàbrica de taps Llensa el 1898.
El 1878 sortia a la llum el primer mitjà de comunicació de la vila: El Eco de Hostalrich i des de meitats de segle moltes cases de la vila tenien servei d’aigua potable a domicili. Hostalric havia passat dels 877 habitants de finals del segle XVIII a 1.745 l’any 1887.

El Eco de Hostalrich, primer mitjà de comunicació de la vila. Biblioteca pública de l'Estat a Girona. - (Ampliar)

El segle XX. L’any 1904, influït per les idees catalanistes del moment, l’ajuntament va organitzar els primers Joc Florals d’Hostalric. La diferència entre classes socials era un fet evident a l’Hostalric de principis de segle i el 1907 hi va haver petits incidents polítics entre grups oposats. Aquells anys, però, es van caracteritzar per un gran moviment cultural amb entitats com el Grup Sport, fundat l’any 1914, l’Orfeó Hostalriquenc, fundat el 1917 i la publicació de la revista de ressonàncies noucentistes Praetorium, que va aparèixer el 1916. Els anys 20 encara se celebraven les jures de bandera a la plaça dels Bous i diverses fires i processons omplien els carrers els dies de festa.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va acordar el trasllat de la guarnició, perquè les instal·lacions no reunien les condicions exigides.
Durant la Segona República, el president Macià va visitar la població l’11 de setembre de 1932. La guerra civil s’inicià a la vila el 24 de juliol de 1936 amb la crema de l’església i les alteracions pròpies de la majoria de pobles del Principat. Amb l'incendi va desparèixer l'altar major de 1854, tot i que es va salvar la imatge de la mare de Déu dels Socors, que Joan Guitart i Socorro Ribas van amagar dins d'un nínxol del cementiri vell. L'1 de febrer de 1939 van entrar les tropes franquistes al poble.

Evolució demogràfica d'Hostalric. Les dades dels anys 1365-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 103 focs; 1515, 99 focs; 1553, 154 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

Després de la guerra, les jerarquies del Movimiento van passar a presidir tots els actes socials de la vila. Eren els anys de l’Auxilio Social, de celebracions com la Santa Misión, la visita de la mare de Déu de Fàtima i el Día de la Liberación.
L’any 1949 l’Estat va vendre el castell, ja en desús, a l’Ajuntament per 18.500 pessetes. El 13 de desembre de 1963 el conjunt arquitectònic va ser declarat monument històric nacional. El 1967 es van començar les obres de rehabilitació i a principis de la dècada dels 70 les fortes onades migratòries van fer créixer el poble pel sector de mas Ruyra, també anomenat La Conna. El 1976 es va inaugurar el col·legi comarcal Mare de Déu dels Socors i el 1982 la biblioteca Modest Salse, ja en plena democràcia.
La vila d’Hostalric conserva gairebé íntegre un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana i està presidida per la imponent fortalesa militar. El cos d’aquest ric patrimoni arquitectònic es materialitza en emblemàtics i singulars elements com la Torre dels Frares, la Torre del Convent, el recinte murallat, el Portal de Barcelona, la Cova del Relliguer o la Fortalesa.

Notes
(1) "...una de les "mansiones" esmentades als Vasos Apol·linars, en particular el III, és "Semproniana", situada entre "Seterrae" (Hostalric) i "Arragone" (la Salut, Sabadell). Els ibers dels Vallès Oriental, M. Isabel Panosa, 2012. Abadia de Montserrat. - (Tornar al text)

(2) Els Vasos Apol·linars o Vasos de Vicarello són quatre copes de plata que porten gravat a l'exterior la ruta per terra des de Gades (Càdis) fins a Roma (Itinerarium Gaditanum), amb indicacions de les estacions intermèdies, les diverses mansiones i les seves distàncies.

A la segona columna des de l'esquerra, s'hi llegeix: Semproniana VIII, Seterras XXIII, Aqvisvocontis XV, Gerundam XII... - (Tornar al text)

(3) A "XVIII Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Selva)", editat per la Universitat de les Illes Balears, 2005, s'esmenta que Joan Corominas va poder localitzar diferents referències documental de la forma Hostalric: Ostalrico 1145, Hostalrico 1246 i 1362, Hostalrich 1286 i 1359, i una rferida a Estalrich, procedent de la "Crònica" de Bernat Desclot: "E aquí trameseren N'Ambert de Mediona ab xixanta cavallers armats e ab dos mília servents que estiguessen per frontalers a Besaldum e los altres richshòmens e cavallers romanguessen a Estalrich". - (Tornar al text)

(4) Els mariscal de camp Longueval i el comte Quinzon varen atacar amb 1.200 cavalls, 1.000 infants i 800 miquelets. Noailles va ordenar muntar una bateria de 4 canons de 24; la guarnició es va retirar al castell, i els habitants varen capitular. La guarnició del castell composta de 700 homes també va capitular. Els defensors varen tenir 100 morts, 108 ferits i 500 presoners, i els francesos 8 morts i 12 ferits. "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar", Pascual Madoz, 1830. - (Tornar al text)

(5) L'11 de setembre de 1701 s'havia casat en primeres núpcies amb Maria Llu&iunl;sa de Savoia, filla de Víctor Amadeu II, matrimoni que li havia recomenat el seu avi. La cerimònia va fer-se per poders a la Capella del Sant Sudari a Torí, i personalment el 2 de novembre del mateix any a Figueres. - (Tornar al text)

(6) El 7 de novembre de 1809, entre les 2 de la tarda i les 11 de la nit, els 4.000 homes de la divisió francesa del general Pino saquejaren i incendiaren Hostalric. El convent dels Mínims, fundat el 1610, resultà molt afectat: "Se conservan encara que ruinosos los claustres tal com existien, y si bé com a gust arquitectonich valen molt poc, sempre conserva al menys la memoria viva de aquells tristos dias de desolació funestos per la major part dels vehins de la vila; del incendi del dia 7 de novembre de 1809 no pogué escapar lo citat convent, quedant los claustres de la manera que avuy se trovan: la lámina que segueix pot donar una idea del seu estat". "Hostalrich. Memorias de la guerra de la Independencia", 1888, Manuel Urgellés, - (Tornar al text)

Bibliografia
"Estudi preliminar d’uns materials ibèrics del turó del Castell d’Hostalric", À. Bosc, J.M. Llorens, M. Mataró, M., J.M. Rueda, J. Tura. Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, 3 (1990).

"Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera", Josep M. Pons i Guri. Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, (2002).

Fira Medieval 2014
------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada del 18 al 20/04/2014.

El castell d'Hostalric
------Article històric i arquitectònic del castell de la vila.

Ajuntament d'Hostalric
------Web oficial de l'Ajuntament d'Hostalric.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut d'Hostalric.

Situació del municipi d'Hostalric dins la comarca de la Selva

Escut dels Cabrera

Ballester de les tropes del Principat durant la guerra civil catalana (1462-1472). Dibuix de Fèlix Xunclà. - (Ampliar)

Felip IV, ca. 1650. Pintura de Diego Velázquez. Viquipèdia.

Carles II (1661-1700). Viquipèdia.

Lluís XIV de França (1638-1715). Pintura de Hyacinthe Rigaud, 1701. Viquipèdia.

La Torre dels Frares. Gravat de Lluís Urgellés. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Josep Boadella i Homet. El 1808 era tinent del cos de voluntaris de Vallès. Lluità a Hostalric contra els francesos en els combats del 3 al 6 de juliol de 1810. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Francesc Palou, segons gravat de 1857. Lluità contra els invasors napoleònics a Vic, Arbúcies, Hostalric i Olot. El 1851 arribà a Ministre honorari del Tribunal Suprem de Guerra i Marina i el 20 de desembre del mateix any promocionava a mariscal de camp. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Detall d'una defensa d'Hostalric. - (Ampliar)

Detall de les muralles i el fossat del castell d'Hostalric, ca. 1960. Josep Buil Mayral. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Fira Medieval 2014------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada del 18 al 20/04/2014. El castell d'Hostalric------Article històric i arquitectònic del castell de la vila. Ajuntament d'Hostalric------Web oficial de l'Ajuntament d'Hostalric.

Fira Medieval 2014
------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada del 18 al 20/04/2014.

El castell d'Hostalric
------Article històric i arquitectònic del castell de la vila.

Ajuntament d'Hostalric
------Web oficial de l'Ajuntament d'Hostalric.