La Torre dels Frares des del castell. Imatge presa durant la Fira Medieval 2014 - (Ampliar) Portal de Barcelona des de l'interior de la muralla. Imatge presa durant la Fira Medieval 2014 - (Ampliar) Escut dels Cabrera Detall de les muralles i el fossat del castell d'Hostalric, ca. 1960. Josep Buil Mayral. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Detall d'una espitllera d'una torre de la muralla. - (Ampliar) Fragment de les muralles d'Hostalric. - (Ampliar) Fossat i baluard del castell d'Hostalric. - (Ampliar) Torre dels Frares. - (Ampliar) Francesc Palou, segons gravat de 1857. Lluità contra els invasors napoleònics a Vic, Arbúcies, Hostalric i Olot. El 1851 arribà a Ministre honorari del Tribunal Suprem de Guerra i Marina i el 20 de desembre del mateix any promocionava a mariscal de camp. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Detall dels murs del castell. - (Ampliar) |
Hostalric El castell d'Hostalric
Història del castell.
La situació estratègica, enlairada i dominant, que avui ocupa el castell d'Hostalric fa suposar que des de ben antic es devia tractar d'un indret fortificat. El nom d'Ostalrich es documenta en el jurament de fidelitat que va fer Guerau II de Cabrera, vescomte de Cabrera i d'Àger, a Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Girona, l'any 1106 pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, i on afirma que hi construirà un castell en aquest indret. L'any 1145 es fa una donació de terres al priorat de Santa Maria de Roca-rossa situades "in castro Ostalricho". L'any 1175 el trobador Guillem de Berguedà fa esment al bisbe d'Urgell del "palaitz d'Ostalric". L'any 1184, Ponç III de Cabrera reconeix vassallatge al rei Alfons per diversos castells, entre els quals, el d'Hostalric. Interior del castell d'Hostalric, portal i torres de guaita. - (Ampliar)
El castell d'Hostalric esdevingué la seu administrativa dels vescomtes de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família. S'hi establí la cúria, la notaria, un mercat (1327) i una petita comunitat jueva (1) per als afers econòmics. L'any 1285, Pere el Gran en va fer el seu quarter general per lluitar contra el rei francès Felip III l'Ardit que havia envaït el Principat. Panoràmica d'Hostalric des del castell. - (Ampliar)
El 1455 s'hi varen tornar a fer obres. Durant la Guerra civil catalana contra Joan II el castell va patir nombrosos atacs en prendre part contra el rei fent costat als pagesos remences i als diputats de la Generalitat. Després del setge d'Hostalric del 1462, va ser ocupat per les hosts del Consell del Principat que es dirigia a Girona (2). En temps de la Guerra dels Segadors el castell esdevingué una plaça forta. Fossats i baluards del castell. - (Ampliar)
Durant el segle XVIII es va construir l'actual castell, concebut com a fortalesa militar sota un projecte de l'enginyer militar flamenc Joris Prosper Van Verboom. Les primeres obres de fortificació permanents van tenir lloc durant el 1712 i 1713 a conseqüència de la Guerra de Successió Espanyola, tot i que les principals obres per deixar en condicions d'ús la fortificació van ser entre 1794 i 1795, en el transcurs de la Guerra Gran. El 7 de novembre de 1809, en plena Guerra del Francès, les tropes napoleòniques varen saquejar les cases i calar foc al poble d'Hostalric. El castell, però, va resistir. El 12 de maig de 1810, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques. El castell d'Hostalric, segons gravat de Beaulieu, 1668. Forma part de "Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne: avec la carte génerale et les particulières de chaque gouvernement". Institut Cartogràfic de Catalunya. - (Ampliar)
Arquitectura del castell.
Dins la trama urbana actual resten vuit torres i uns 600 metres del recinte emmurallat que s'allarga en direcció est-oest adaptant-se a la topografia del terreny, situat bàsicament al nord de la població. A la part alta, el portal d'entrada pel camí de Barcelona protegit per una torre rodona de nom d'Ararà o també de la Presó. El llenç de muralla reposa en un basament atalussat i acaba amb merlets espitllerats. Algunes de les torres no són totalment circulars i obertes pel darrere. Solen tenir tres pisos amb coberta de volta apuntada o de mitja esfera i acaben amb simples merlets o amb un coronament de matacans. Vista general de la vila d'Hostalric i el castell. Gravat de Lluís Urgellés, 1888. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
A l'est de la vila destaca la torre dels Frares que controlava la part baixa del turó, molt lluny del castell. Devia tenir una alçada de 30 metres, un diàmetre exterior d'uns 13 i un gruix de mur de 3,5. Tres pisos coberts amb volta i accés per la segona planta des del pas de ronda que envoltava tota la muralla. La torre dels Frares rep el nom pel convent de Sant Francesc, actualment casa de la vila, que s'hi construí al costat.
Notes Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut d'Hostalric. Situació del municipi d'Hostalric dins la comarca de la Selva Espitllera del castell. - (Ampliar) Ballester de les tropes del Principat durant la guerra civil catalana (1462-1472). Dibuix de Fèlix Xunclà. - (Ampliar) Torre de l'Ararà. - (Ampliar) La Torre dels Frares. Gravat de Lluís Urgellés. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Fossat del castell. - (Ampliar) Josep Boadella i Homet. El 1808 era tinent del cos de voluntaris de Vallès. Lluità a Hostalric contra els francesos en els combats del 3 al 6 de juliol de 1810. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Baluard del castell. - (Ampliar) Panoràmica del castell. - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |