La batalla de Verges. Prop de la població de Verges, el 27 de maig de 1694, al pas del Ter, tingué lloc la batalla també coneguda com a batalla del Ter o batalla de Torroella, un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya.
El 1694, el rei Lluís XIV de França va iniciar una ofensiva a Catalunya i va posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant més tropes per al front català. El nou virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco, que era també el capità general de l'exèrcit espanyol, havia desplegat al llarg de la ribera del riu Ter pràcticament totes les tropes que podia reunir (1) per oposar-se a l'important cos expedicionari francès, aquest dirigit pel mariscal Anne Jules de Noailles, que es proposava capturar Girona i que ja havia pres Roses.
L'exèrcit espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals del Ter a Verges, Ullà i Torroella de Montgrí i impedir així que les tropes franceses travessessin el riu. El Capità general Fernández Pacheco respongué mobilitzant les tropes fins a Foixà per tal de defensar els guals del Ter, i els dos exèrcits formaren l'un davant de l'altre a les ribes del Ter.
En els dies anteriors a la batalla, els francesos havien provat, sense èxit, de forçar la travessa a Verges i, posteriorment, a Ullà i Torroella de Montgrí. La matinada del 27 de maig una boira densa cobria la ribera del riu i els francesos van aprofitar-la per travessar-lo, prop de Torroella de Montgrí, amb 2.000 dragons i cavallers, seguits per un gran nombre de granaders d'infanteria, i carregaren contra la infanteria espanyola, que els esperava en aquella posició sense cap atrinxerament i que era batuda per l'artilleria francesa des de l'altre costat del riu. Les tropes de Noailles creuaren els guals del Ter d'Torroella de Montgrí.

La batalla del Ter. Beaulieu. Gravat de F. Ertinger, 1695. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Les tropes espanyoles varen presentar poca resistència a l'embat de la cavalleria francesa que havia creuat pel pas de Gualta. Després de la primera descàrrega dels seus mosquetons, els espanyols ja no van poder oposar-se eficaçment als francesos que anaven travessant el riu, i començaren a fugir del camp de batalla, provocant el consegüent desordre en la resta de l'exèrcit. Es produí una gran quantitat de baixes entre la infanteria espanyola, sobretot després de quedar sense protecció a causa de la retirada de la cavalleria. Avisats d'aquest replegament i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien aconseguit travessar el Ter i que s'estaven posicionant en ordre de batalla a la riba sud, tot l'exèrcit espanyol va caure en la confusió i la cavalleria va optar per retirar-se, juntament amb la rereguarda, fins a la ciutat de Girona. El mestre de camp del terç de la Generalitat, Josep Boneu i Pi, juntament amb el terç "morat" organitzà una mínima defensa que plantà cara a l'exèrcit francès evitant l'anorreament de les tropes en retirada.

Verges. Detall de 'La batalla del Ter', 1694. Beaulieu. Viquipèdia - (Ampliar)

Els francesos van iniciar un avenç general contra els espanyols en retirada, que no van oferir gaire oposició i molts dels quals van morir o van ser fets presoners, i l'equipatge i l'artilleria, i un gran nombre d'estendards foren capturats. Les baixes entre morts, ferits i presoners segons el duc d'Escalona foren 2.931 infants i 324 unitats de cavalleria, mentre que fonts franceses xifren en 9.000 les baixes espanyoles, i quantifiquen les pròpies pèrdues en només uns 500 homes. El virrei va haver d'enviar algunes tropes a Girona i la part més gran del seu exèrcit cap a Barcelona, on va romandre tot el mes de juny. Mentrestant, els francesos van saquejar sense oposició més de deu pobles de la ribera del riu Ter.
El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola, Noailles va començar el setge, per terra i mar, de la plaça de Palamós, que es va haver de rendir el 10 de juny. La ciutat de Girona va caure el 29 de juny i aviat Hostalric, tot deixant el camí obert cap a Barcelona, que els francesos no van poder atacar en aquesta ofensiva a causa de la reducció del pressupost de l'exèrcit ordenada pel ministre de la guerra Louvois i de la presència de la flota anglesa de l'almirall Edward Russell, que va forçar la retirada de l'estol francès de suport comandat per Tourville. Davant d'aquests fracassos estrepitosos, el Consell d'Estat d'Espanya destituí el virrei.

A punt de servir la Sopa de Verges a la plaça Major. 4 de març de 1919. Valentí Fargnoli i Annetta, Arxiu Municipal de Verges - (Ampliar)

Verges dels segles XVII i XVIII. Entre els segles XVII i XVIII, Verges va experimentar un notable creixement de la població que va portar a haver de construir un eixample a fora les muralles. Alguns carrers de la Vila com ara el carrer Major, dels Bous, Ample, dels Valls o de Fora es varen formar en aquesta època. Al segle XVIII i part del XIX va ser habitual el conreu de l’arròs, avui desaparegut. Tampoc no funciona ja el Molí de Verges, important durant el mateix període, a la llinda del qual hi ha la data 1779.
Per Dijous Sant, la vila manté una tradició de molta anomenada, la representació popular de la Passió de Verges, en la qual pren part gairebé tot el poble, durant la qual té lloc la Dansa de la Mort de Verges, basada en la dansa que en l'època medieval era comú en tota l'Europa occidental. A Verges, es va recuperar el 1666. Es creu que la incardinació en l'interior de la desfilada passionística ha permès la continuïtat de la dansa, un cas únic de pervivència i vitalitat.

L'església de Sant Julià i Santa Basilissa - (Ampliar)

L'església de Sant Julià i Santa Basilissa. L’església parroquial conserva l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l’antic temple romànic. La resta de la nau, les capelles laterals i la sagristia daten dels segles XVII i XVIII; la porta, a la paret occidental, duu la data de 1760. L’absis es cobreix amb volta de quart d’esfera que arrenca d’una cornisa incurvada; l’arc triomfal ha estat reformat, mitjançant la construcció de sengles columnes amb capitells que imiten els romànics. La part romànica de la nau té volta apuntada i aparell de carreus ben escairats; és dels segles XII i XIII. La meitat occidental de la nau té volta apuntada amb arcs torals. L’església va ser fortificada. Sobre l’angle nord del temple s’alça el campanar, més modern encara. A l’interior es conserva un ossari gòtic, que mostra quatre escuts en cadascun dels quals hi ha un lleó rampant i la inscripció “Aquesta és la sepultura dels Otges” a la cara frontal.

El rec del Molí - (Ampliar)

El castell i les muralles. Del castell de Verges en resta un mur d’uns 10 m de llarg per 5 m d’alçària, integrat a la paret posterior de la casa de la vila, edifici de la primeria del segle XX, restaurat i reformat l’any 1990. Aquest mur és paral·lel a la paret meridional de l’església; hi ha quatre sageteres i la resta d’una coberta de lloses.
De les muralles, d’època baixmedieval (segles XIII i XIV), es conserven elements que permeten de seguir-ne el traçat i l’estructura. El recinte que envoltava la població medieval era format per llenços de muralla, amb espitlleres, merlets i garfis, que alternaven amb torres de planta quadrada; només una de les torres de la part de tramuntana de la muralla és de planta circular i té un lleuger talús. Vora d’aquesta torre n'hi ha una altra, quadrada, de gran alçària, que és la més ben conservada del recinte. A llevant d’aquesta s’obre un antic portal de la muralla, que dóna a la plaça Major, fora de l’antic recinte. Prop d’una de les torres de ponent passa, tocant la muralla, el rec del Molí, que segueix en aquest tram els antics valls de la muralla. En aquest sector hi ha fragments notables dels llenços, amb restes de tres torres.
Dins el clos murallat es destaca l’edifici de Can Batlle, a la placeta de darrere de l’església, amb un finestral goticorenaixentista decorat amb baixos relleus; hi nasqué Francesc Cambó i Batlle (1876-1947). També va néixer a Verges el cantautor Lluís Llach (1948).

Assaig de la dansa de la mort a Verges. Ca. 1920. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Verges. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 66 focs; 1515, 73 focs; 1553, 88 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

---

Notes
(1) Els dos exèrcits estaven constituïts aproximadament pels mateixos efectius, uns 20.000 homes d'infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria. Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i d'unitats recentment constituïdes que encara no havien lliurat mai cap batalla, i alguns fins i tot hi havien estat duts presos. L'exèrcit francès era superior en el nombre i la potència de les peces d'artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats. - (Tornar al text)

---

Bibliografia

"La batalla del Ter". Ramon Sarobe - Antonio Espino. Fundació Mascort, Torroella de Montgrí. ISBN 84-6165-707-0.
"Exploracions i excavacions a la vil·la romana del mas Gusó(Albons-Bellcaire, Baix Empordà)". Josep Casas i Genover. 1988. Universitat de Girona.
"La processó de Verges". Jordi Roca i Rovira. 1986. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-713-7.

---

www.verges.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Verges.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)