El castell de Ribes de Freser. És en un punt estratègic situat, en el moment que es tenen dades documentals, a la frontera entre el comtat de la Cerdanya i el de Besalú, dominant la via d'accés més directa a la vall cerdana. Es va bastir entorn del tercer quart del segle XI. En els seus inicis devia ser una petita torre, com molts castells roquers. La primera notícia relativa a l'existència d'un senyor al Castell de Ribes és de l'any 1140, quan Galceran de Sales prestà homenatge a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que devia mantenir un important control sobre la zona.
La unió dels comtats de Besalú i de Barcelona l'any 1111 comportà una pèrdua de la importància estratègica d'aquesta fortificació, en perdre el seu paper de fortalesa de frontera. El 1194 es documenta, quan el rei Alfons el Cast cedeix en el seu testament els molins que tenia al terme del Castell de Ribes al Monestir de Ripoll. Això no obstant, el seu fill pactà amb el monestir la repartició d'aquests molins, i es va reservar el que quedava sota el castell, atès que el molí era un monopoli feudal i li permetia mantenir el control sobre els pagesos que estaven obligats a dur-hi el seu gra a moldre.
Posteriorment, el Castell de Ribes va recuperar novament la seva importància estratègica amb els canvis polítics i dinàstics després de la mort de Jaume I. En aquest moment la Vall de Ribes esdevingué part de l'efímer Regne de Mallorca, essent altra vegada terra de frontera entre dues monarquies catalanes. Aquest castell va ser, al llarg d'aquest període, una fortalesa de primer ordre dins els conflictes armats que oposaren els dos casals. Mostra d'això és que l'any 1289, en previsió d'una ofensiva del rei de Mallorca, el rei Alfons II inicià un atac preventiu a les terres del seu parent i enemic. L'actuació consistí en una invasió de la Cerdanya, que requerí primer l'expugnació del Castell de Ribes, que va resistir un setge de quinze dies. El castell va passar a mans del comte de Barcelona, esdevenint una defensa avançada del Principat, juntament amb les altres fortificacions d'aquesta vall.

Ribes de Freser des de les ruïnes del castell de Sant Pere. 1900-1940. Joaquim Mumbrú. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

En un document del 1292 del rei Jaume II es parla d'aquest castell com una fortificació formada per una torre i una bastida. Probablement, en aquesta època, era una torre de pedra envoltada d'obres defensives de fusta.
El castell va ser retornat al Regne de Mallorca mitjançant el tractat de pau d'Anagni, que posava fi a la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou, i continuà a les mans d'aquest regne fins a l'any 1343. En el moment de reincorporar-se a la Corona d'Aragó, en una inspecció a les fortaleses i castells dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, encarregada pel rei al procurador Ermengol Martí l'any 1369, es constata que el castell es trobava ensorrat i en procés de reconstrucció. Les obres continuaven l'any 1374, quan el governador general del Rosselló i la Cerdanya, Pere Galceran de Pinós, ordenà al veguer de Ribes que s'apoderés dels béns dels hereus de Francesc de Ribes, senyor de la zona, per tal de continuar les obres ordenades pel mateix veguer al castell. El mateix any, l'hereu del Regne de Mallorca, amb un exèrcit de 6.000 mercenaris, envaí el Principat i assetjà Ribes, sense aconseguir expugnar-la. En aquestes dates el castell va agafar la fesomia actual. Es devia aterrassar la zona, anivellant el terreny amb dues terrasses inferiors que s'afegiren a la construcció original, i s'excavà un fossat, utilitzat com a pedrera.

L'ermita de Sant Antoni a la vall de Ribes. 1898. Antoni Bartomeus i Casanovas. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Al segle XV devia patir importants desperfectes durant els terratrèmols que afectaren Catalunya. Durant la guerra entre Joan II i la Generalitat (1462-1472) es documenta el castell que, juntament amb la vall de Ribes, que va fer costat al monarca.
Al segle XVII s'hi varen realitzar noves obres per adequar-lo per a la defensa. La monarquia hispànica, en aquesta època, va condicionar les fortaleses medievals preexistents per formar una nova xarxa de fortificacions frontereres. França va voler evitar-ho derruint i volant de forma sistemàtica cadascun d'aquests punts, per tal de deixar la Catalunya sota sobirania espanyola oberta a les incursions dels seus exèrcits. Caldria relacionar l'abandó del castell amb aquesta dinàmica.
A mitjans del segle XIX es detecta una ocupació puntual del turó quan és utilitzat com a cementiri provisional, del qual s'han localitzat més d'una vintena d'enterraments, majoritàriament d'infants i adolescents. Des del 2007 el Servei de Monuments de la Diputacié de Girona hi ha realitzat diverses campanyes d'excavació i consolidació.

Campanar i façana de l'església de Brugera. 1925. Albert Oliveras i Folch. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Bruguera. L’antiga parròquia de Sant Feliu de Bruguera ja és esmentada el 1092, però el lloc de Bruguera, situat a la Vall Pedrera, ja apareix l’any 901, quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses hi començà a posseir terres i vinyes.
L’església de Sant Feliu de Bruguera és d’època romànica i esmentada el 1092, però va ser molt transformada al segle XVIII. Té una sola nau de volta apuntada, engrandida a la part de l’atri, on s’allotja el cor. Té absis i capelles laterals entre els contraforts. L’interior és arrebossat de blanc, amb decoracions pintades de falsos arcs a les capelles laterals i de falsos nervis de volta a l’absis. Té adossat un campanar de torre poc enlairat, de planta quadrada i presenta una teulada coberta amb quatre vessants, al qual s’accedeix a través del cor. De les restes romàniques que han quedat després de les ampliacions i modificacions que s’hi han realitzat, solament s’ha conservat una part de l’absis sobrealçat i una altra del campanar, totes dues datables dins del segle XII.
Els senyors de l’antic castell de Pena, a Ogassa, hi tenien béns importants, però el seu domini, com que el de Ribes, pertanyia a la corona; per això, primerament formà una batllia amb Campelles, i el 1846 va ser unida a Ribes. Té una capelleta dedicada a sant Esteve prop del Mas Perramon, un notable casal del segle XVII.

Plaça de Ventolà amb dones i una nena. 1914-1936. Josep Danés i Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Ventolà, Batet i la Maçana. Ventolà és esmentat en documents dels anys 982 i 988, pel fet que el monestir de Ripoll i el monestir de Sant Joan de les Abadesses hi tenien possessions. La seva església, dedicada a sant Cristòfol, és romànica amb importants modificacions posteriors. Molt restaurada, consta d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre a la nau per un simple plec que fa la gradació d’amplades. Al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada; a la façana de ponent hi ha un ull de bou, de construcció posterior. Sobre les façanes de ponent i de migjorn, de forma excèntrica, hi ha situat, damunt la volta, un petit campanar de coberta piramidal, amb un sol nivell de finestres, en arc apuntat, obertes a cadascuna de les quatre façanes. Aquesta església és un exemple d’arquitectura rural com els models del segle XI. Al llarg de la seva història l’església ha estat modificada; el campanar (baixmedieval), una capella afegida a la façana de migjorn i altres dependències. Entre els anys 1975 i 1984 va ser restaurada.
Els habitants de Ventolà vivien de les pastures i, abans, de l’explotació del coure i del níquel. Des dels darrers anys del segle XX hi ha una tendència a construir cases noves i arranjar-ne d’altres d’antigues amb caràcter residencial o d’estiueig.
Batet degué sorgir al segle XVII o XVIII. Té una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, bastida sobre un penyal; de planta rectangular i amb un petit campanar d’espadanya. Precedeix l’entrada un atri cobert, amb bancs laterals.
La Maçana és un nucli rural format per les cases de Cal Maiol, Cal Pellisser, i la Torre. Al segle X era una batllia del monestir de Ripoll.

Evolució demogràfica de Ribes de Freser. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 71 focs; 1515, 60 focs; 1553, 85 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Ribes de Freser". Miquel Sitjar i Serra. 2013. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8067-041-X.
"Les comunitats de muntanya de la Vall de Ribes als segles XVI–XVIII i els seus antecedents medievals". Tünde Mikes. 2005. Estudis d'història agrària. ISSN 0210-4830.

---

Notes
(1) Segons aquesta, el primer nucli de poblament es trobava en la construcció, l'any 460 i amb finalitats militars, d'un "castell en lo alt d'una muntanya" per part de Guido Ubaldo, noble cavaller fill d'Innsbruck (el Tirol). L'esmentat "castell" pot identificar-se amb unes runes, conegudes amb el nom de "Cisterna", que coronen la muntanya dels Estiradors. L'hipotètic fundador de Ribes, probablement un visigot, a part de ser introbable és altament improbable, perquè difícilment pot arribar algú d'Innsbruck a Ribes l'any 460, per la senzilla raó que aquella població va ser fundada l'any 1028, i, en segon lloc, perquè ningú no és batejat amb el nom de Guido o Guiu fins al segle XI, data d'aparició del primer sant Guiu del santoral.
L'apòcrifa Acta de fundació de Ribes explica que l'antiga i noble vila de Ribes, "situada baix los Perineus, fabricada per Guido Ubaldo lo any 460, cavaller de noble famma del comptat d'Inspruck, servint a los gal·los, conquistat de bàndolos, nació mixta de grecs. Dit terrena estava erm amb molts boscos, penyes, animals venenosos i quadrúpedos, d'on ell i sos germans Cènio i Mando fabricaren un castell en lo alt d'una muntanya. Después dos més hi vingueren amb altres famílies produint molta gent. Lo any 600 fabricà un castell prop unes cases en lo mig de dos rius, molt fort a invocació de Sant Pere, fent-se senyor de totes les comarques d'aquesta vall, fabricant-se en diferents parts cases i veïnats. I per defensa de sos contraris manà en los demés llocs fer castells o muralles". Aquest text, amb anotació de l'any 1747, va ser exhumat per Justí Bac Roma a "Època goda. Fundació de la Vila de Ribes" dins Petrària, número 8, del 12 d'octubre de 1930, procedent del Llibre d'Òbits de la parròquia de Ribes. L'Arxiu Parroquial de Ribes va ser saquejat i cremat l'any 1936. - (Tornar al text)

---

www.ajribesdefreser.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Ribes de Freser.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)