![]() |
![]() |
![]() Capitell de la canònica augustiniana de Santa Maria de Besalú. Segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) ![]() Bernat I de Besalú, Tallaferro (970-1020) rep l'homenatge del seu fill Guillem I (?-1052). Miniatura del 'Liber Feudorum Maior'. Viquipèdia - (Ampliar) ![]()
Capitell procedent de Santa Maria de Besalú. El Conventet, Pedralbes, Barcelona. Josep Bracons. Viquipèdia - ![]() Capitell de Santa Maria de Besalú. Segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) ![]() Ramon Berenguer III (1082-1131), comte de Besalú de 1111 a 1131. Detall d'una miniatura del 'Liber Feudorum Maior'. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Comte de la Catalunya emergent, segona meitat del segle XI. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) ![]() 7 de juny de 1113. Testament de Guillem Miró. Llegats a Santa Maria de Besalú. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) ![]() Moneda del comte de Besalú Guillem II (1052-1066). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Cavaller amb ausberg llarg amb capmall incorporat i manyoples. Segle XII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) ![]() Vista de la porta lateral de l'església de Sant Vicenç de Besalú. 1901-1920. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() El papa Benet VIII (+1024). Va crear el bisbat de Besalú. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Pagesos de remença. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Diner melgorès. Senyoria de Montpeller, domini català 1204-1249, Raimon de Narbona. Col·lecció particular ![]() 14 de desembre de 1530. El lloctinent Fadrique de Portugal, bisbe de Sigüenza, als jurats de la ciutat de Girona. Atès el nomenament de Jeroni Margarit com a veguer de Girona i de Besalú, els mana que l’ajudin i assisteixin en l’exercici del seu càrrec. Fons Lletres reials, Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Un sisè de coure encunyat a Besalú durant la Guerra dels Segador. 1642. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Mare de Déu de Besalú. Alabastre. Segle XIV. Museu d'Art de Girona - (Ampliar) ![]() Moneda emesa a Besalú durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908 - (Ampliar) ![]() Porta de l'església de Sant Vicenç de Besalú. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Capità dels Terços Catalans. 1643. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) ![]() Església de Sant Vicenç de Besalú. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Joan Clarós i Presas (1749-1827). Litografia, 1861. Arxiu Municipal de Girona - SGDAP - (Ampliar) ![]() Altar de l'església de Sant Vicenç de Besalú. 1941. Sebastià Martí Roura. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) ![]() Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Besalú. 1882-1929. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) ![]() Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles (1784-1825). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Francesc Savalls i Masot. 1873. Justo García Vilamalla. Bizkaiko Foru Liburutegia - Biblioteca Foral de Bizkaia - (Ampliar) ![]()
Els banys jueus de Besalú. 1985. Carles Mitjà. INSPAI - Diputació de Girona - ![]()
Micvé, banys rituals de Besalú. Arie Darzi. Viquipèdia - ![]()
Visita del conseller primer i president del Consell Executiu de Catalunya, Joan Casanovas, amb motiu de la inauguració de les escoles municipals de Besalú. 1934. Rafael Vilarrubias Ros. INSPAI - Diputació de Girona - ![]()
Carrer de Besalú. Vadó Buch Castañer, gentilesa de l'autor - ![]()
Església de Sant Pere de Besalú. Detall. Paul M.R. Maeyaert. Viquipèdia - ![]()
Voltes de Can Figueres al carrer Tallaferro. Viquipèdia - ![]()
Cúria Reial - Casa de les Monges. Detall. Viquipèdia - ![]()
Església de Sant Vicenç de Besalú. Detall. Viquipèdia - ![]()
Goigs a la Mare de Déu dels Àngels, de Rocalta, Besalú - ![]()
Església de Sant Julià de Besalú. Darreries del segle XII. Detall. Viquipèdia - ![]()
Torre del Rellotge de Besalú. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - ![]()
La Vera Creu de Besalú, procedent de la canònica i robada el 1899. Ca. 1890. Eduard Royo Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - ![]()
Portal del claustre de Santa Maria de Besalú, abans del trasllat. 1914. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - ![]()
Capitell de Sant Pere de Besalú. Ca. 1200. Museu Nacional d'Art de Catalunya - ![]() Escut de l'Ajuntament de Besalú. Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908 - (Ampliar) |
Història de Besalú El nom i les primeres referències històriques.
En el testament del comte Sunifred (965) es parla del castrum Bisulduni. A partir del seu successor, el comte bisbe Miró, les cites documentades són nombroses, com oppidum Bisulduni, i infra muros castri Bisulduni, referint-se al castell de Besalú. L'any 1003 hi ha documentat un plet in castrum Bisullunum per una reclamació feta pel bisbe de Girona. A les cròniques de Bernat Desclot, s'anomena Bosoldó, amb la variant Besaldon.
![]() Naveta de Besalú. Segle XIII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)
Les primeres evidències de presència humana al terme municipal de Besalú corresponen a les restes d’una petita cabana ovalada localitzada a les proximitats de Can Barraca, al nord-oest de la població actual, ocupada a finals del segon mil·lenni aC (1200–1100 aC). Pel que fa al nucli de Besalú, les restes més antigues que s’han documentat consisteixen en una petita estructura de combustió de la primera Edat del Ferro (650–600 aC) trobada a la Devesa, als peus del turó de Santa Maria. ![]() 11 de maig de 1027. Guillem, comte de Besalú, fa donació de terres i cases a Santa Maria. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
Durant l’època romana Besalú va esdevenir un nucli urbà pròsper i dinàmic. El centre, amb els edificis més rellevants, devia estar situat al capdamunt del puig de Santa Maria, on en època medieval s’hi va bastir el castell dels comtes. L’extensió del poblament romà devia ser similar a la que posteriorment ocupà en època comtal. Cal destacar que la Via Annia, la calçada romana del Capsacosta, passés a prop de Besalú, atès que va afavorir el comerç i l’establiment de negocis i obradors a la zona, com el taller metal·lúrgic del segle I dC descobert al costat de Sant Martí de Capellada. ![]() 1060-1108. Guillem Miró dóna a Santa Maria de Besalú diversos béns. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
La primera excavació, el 1960, va descobrir diverses habitacions, algunes pavimentades, que formaven part d’una vil·la romana ocupada des del final del segle II aC fins a la primera meitat del segle III dC; també s'hi varen recuperar nombrosos fragments de pintura mural, material ceràmic divers, objectes metàl·lics i monedes amb l'efigie d'Adrià. ![]() Besalú a principis del segle XV. Infografia de Francesc Colomer i Compte, infògraf, gentilesa de l'autor - (Ampliar) El comtat de Besalú.
Quan el 785 Girona es lliurà a l'exèrcit franc i s’organitzà el primer comtat al sud dels Pirineus, i el pagus o territori de Besalú, restà lligat al comtat gironí. El seu territori no va ser plenament autònom fins que es la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pilós al final del segle IX i esdevingué comtat independent i separat de la influència gironina, condició que va perdre en morir Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. ![]() 19 de febrer de 1580. Àpoca atorgada per Joan Pons, prevere beneficiat en l’església parroquial de Sant Vicenç de Besalú, a favor de Joan Vallori, paraire de Besalú, en la qual reconeix que ha rebut 16 sous i 16 diners pel cens que havia deixat de rebre Esteve Puig de 1576 a 1578, per una casa que l’esmentat Vallori té a la vila de Besalú, al carrer anomenat de Ganganell. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Del 1017 al 1020 va existir un efímer bisbat de Besalú, sorgit gràcies a l'empenta del comte Bernat I Tallaferro. Gràcies als bons oficis del seu germà bessó Oliba, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll, aconseguí de Benet VIII la pertinent butlla de creació i el nomenament del seu fill Guifré com a primer bisbe de la nova seu. La sobtada mort de Tallaferro dificultà la consolidació del nou bisbat, fet al que no varen ser aliens els bisbes de Girona i de Vic, els veïns més perjudicats. Provisòriament, el nou bisbe es traslladà a Sant Joan de les Abadesses fins que, el 1030, Guifré va ser nomenat bisbe de Carcassona. El territori de Besalú va ser organitzat com a ardiaconat, el que li va permetre de conservar una estructura eclesiàstica pròpia. ![]() Besalú a principis del segle XV. Infografia de Francesc Colomer i Compte, infògraf, gentilesa de l'autor - (Ampliar) Els comtes independents.
A partir del 894 Besalú esdevingué comtat amb dinastia pròpia, quan Guifre el Pelós nomenà el seu germà Radulf (894-913). El seguiren Miró I el jove (913-927), va ser el primer comte independent de Besalú atès que fins el 920 el comtat anava unit a Girona. A partir d’aquest moment el comtat aniria més unit als comtats pirinencs. El seguiren en la dinastia Ava, regent (927-941), Guifré II (941-957), que va ser assassinat, Sunifred (957-967), Miró Bonfill (967-984), bisbe fundador de tres esglésies a Besalú, Oliba Cabreta (984-990), que expandí el territori a terres més enllà del Pirineus, Bernat I Tallaferro (990-1020), que consolidà el territori comtal heretat de Cabreta i augmentà el poder religiós, portador de la Vera Creu i promotor del Bisbat de Besalú l’any 1017, com hem vist, Guillem I el Gras (1020-1052), Guillem II el Tro (1052-1066), Bernat II i i el seu nebot Bernat III (1085-1097). ![]() 30 de juny de 1339. Promesa feta pel rei Pere III a favor de la Universitat de la ciutat de Girona i dels llocs del bisbat de Girona, de no donar, vendre, permutar, empenyorar, cedir ni alienar del domini reial els comtats de Girona i Besalú, el vescomtat de Bas ni cap lloc del bisbat de Girona. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) El Besalú medieval.
Durant la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285), Felip III de França es va veure forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars, va intentar prendre la ruta de Besalú, on va enviar una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per prendre la ciutat on creien que es trobava Pere III el Gran. Després d'un primer assalt croat, Albert de Mediona, el governador de la ciutat, va fer obrir la porta Aquaria per a fer entrar seixanta cavallers, que foren capturats, i 2.000 servents. Tot seguit sortí al capdavant de la guarnició que va derrotar els assetjants i els obligà a retirar-se. A més de la desfeta del coll de Panissars, els francesos en sofriren una altra, a mans de les forces que hi havia a Besalú, quan intentaven de passar la Muntanya, per la vall de Bianya, Camprodon i el coll d’Ares. ![]() El riu Fluvià al seu pas per Besalú. En primer terme, l'arc del pont vell i en segon terme, el del pont Nou. Al fons, la muntanya del Santuari del Mont. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta - (Ampliar) Durant la Guerra dels Remences, la vila va tenir un paper determinant. Des de Castellfollit de la Roca els remences atacaren Besalú, però la vila resistí. Amb tot, el cabdill remença Francesc de Verntallat anava guanyant terrenys per tota la Garrotxa i la vila hagué de rendir-se a les seves forces. Les alternatives de lluita varen fer que Besalú canviés de mans diverses vegades. Bernat Gilabert de Cruïlles la va prendre en nom del Conestable Pere, però el mateix 1466 tornava a ser del rei Joan II. Encara l’envaí el duc de Lorena i Calàbria, fill de Renat d’Anjou, successor en el títol reial del Conestable, ja mort, després de prendre Girona. El dia 25 de novembre de 1469 les forces del duc entraven a Besalú, després que el responsable de la defensa, Bernat Gabriel Xetmar, hagués pactat la rendició. L’evolució de la lluita es tornà favorable a Joan II, de manera que Barcelona capitulà el 1472; la vila de Besalú va ser l’última plaça que es rendí al rei. ![]() Vista panoràmica de Besalú. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta - (Ampliar) Besalú fins el segle XIX.
Demogràficament, la població de Besalú va evolucionar progressivament, exceptuant les notables baixes sofertes amb motiu dels terratrèmols, d’una banda, i de l’altra la forta incidència dels esdeveniments bèl·lics. Els fogatges del 1553 registrava 180 focs, que equivalen a uns 900 habitants. Les turbulències del segle XVII provocaren una forta davallada; en el cens del 1718, Besalú tenia 785 habitants. A partir d’aquesta data, el progrés va ser ràpid: l’any 1787 va doblar el cens precedent fins a registrar 1.451 habitants. El segle XVI, en general, va ser d’una certa estabilitat política i de poder militar, la qual cosa motivà temporades de pau i etapes d’una forta renaixença econòmica. ![]() Interior del monestir de Sant Pere de Besalú. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta - (Ampliar)
La guerra va acabar amb la pau signada en el tractat dels Pirineus. La vila de Besalú, capital del comtat, va veure com les seves terres del Vallespir, el comtat del Rosselló i part del de Cerdanya eren incorporades a França. Encara, dins el mateix segle, Besalú hagué de suportar dues campanyes més: la del 1676 del mariscal Friedrich Hermann primer duc de Schomberg i la del 1689 d'Adrien Maurice duc de Noailles. ![]() Besalú durant la Guerra del Francès. Jean-Charles Langlois, "Voyage pittoresque et militaire en Espagne", 1826-1830. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
El final de les guerres amb França no va comportar una pau duradora. Seguidament s’obrí el llarg període de les Guerres Carlines, que tant afectaren la contrada de Besalú. Durant la Tercera Guerra Carlina, el març de 1874, es produí un enfrontament entre l’exèrcit carlí i una columna liberal formada per 2.500 homes i comandada pel general Eduard Nouvilas, que havia sortit de Girona amb l’objectiu de trencar el setge carlí d’Olot. ![]() La Tercera Guerra Carlina a Besalú. Pintura d'Augusto Ferrer Dalmau - (Ampliar) L'església de Sant Vicenç de Besalú.
L'església de Sant Vicenç era originàriament la parròquia de Besalú, funció que ara comparteix amb l'església de l'antic monestir de Sant Pere. És documentada ja el 977, quan el comte Miró Bonfill la cedeix a l'església de Santa Maria. Si bé el seu origen és anterior, l'edifici actual correspon a la tercera o quarta reedificació del temple, feta probablement entre els segles XII i XIII, amb alguns elements ja característics del gòtic. En una visita pastoral del 1420 es documenta que tenia nou altars. A l'època gòtica es construí una capella adossada al costat nord. A ponent d'aquesta s'edificà a inicis del segle XVIII la capella dels Dolors, enderrocada els anys 1960, en una restauració que rertornà a l'edifici la simplicitat que no tenia abans de l'incendi del 1936. ![]() La Col·legiata de Santa Maria. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Besalú.
El castell comtal de Besalú va ser construït al cim del turó on es troben les ruïnes de l'església de Santa Maria, edificada dins el recinte de la fortalesa i consagrada com a església del castell primer (1055) i esdevenint l'església de la canònica agustiniana un cop desaparegut el comtat. ![]() El carrer del comte Bernat I Tallaferro. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A l'època del comte Bernat I Tallaferro, s'hi varen fer diversos judicis. L'any 1003 es documenta un plet "in castrum Bisullunum" per una reclamació feta pel bisbe de Girona. En el testament sacramental de Bernat I Tallaferro, del 1021, deixa el castell al seu fill Guillem, dit el Gras que el volgué convertir en un palau. El 1055 es consagra l'església de Santa Maria, situada al castell. L'any 1111, en morir el comte Bernat III de Besalú, el comtat passà a dependre directament del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, absorció que provocà un enfrontament amb el comte Bernat I de Cerdanya. ![]() El carrer del comte Bernat I Tallaferro. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'any 1323 Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la el va resconstruir. El 1385, el rei Pere III, la reina Sibil·la, el príncep Joan d'Aragó i la seva muller varen sojornar a la vila de Besalú, segurament hostatjats al castell. Al segle XV, ja havia perdut gairebé tota la seva importància estratègica i en la Guerra dels Remences nomós hi ha preocupació per a protegir la vila de Besalú. Durant la Guerra del Francès, l'any 1809, s'hi instal·laren 500 homes i 40 cavalls. ![]() Façana del monestir de Sant Pere de Besalú. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta - (Ampliar) El monestir de Sant Pere de Besalú.
L'antic monestir benedictí de Sant Pere va ser fundat l'any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d'Agen (1), que es varen afegir a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí. El nou cenobi, l'església del qual va ser consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat I Tallaferro, sembla que en substituí una d'anterior, del segle IX. El temple actual correspon a una reedificació del 1060. Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i al seu cementiri tenia dret d'enterrament dels fidels d'una extensa demarcació, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l'església. ![]() Plànol de Sant Pere de Besalú. 1906. Publicat a "Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX", de Gaietà Barraquer i Roviralta. Universitat Autònoma de Barcelona - (Ampliar)
De l'antic monestir es conserva només l'església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central. La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle. Al gruix del mur dels braços del creuer s'obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l'exterior. Tres absidioles més s'obren al mur de l'absis central. ![]() Absis de Sant Pere de Besalú. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Santa Maria de Besalú.
Situada dins del recinte de l'antic castell comtal, és esmentada per primera vegada el 1055, any de la seva consagració com a església del castell, en temps del comte Guillem II. Cap al 1171, desaparegut ja el comtat de Besalúel 1111, esdevingué l'església de la canònica agustiniana, instal·lada al recinte del castell, dependent del monestir de Sant Ruf d'Avinyó. Aquesta canònica va ser el resultat de la reforma, iniciada pel comte Bernat II cap al 1075, de l'antiga canònica aquisgranesa establerta l'any 977 al temple de Sant Genís i Sant Miquel, que va ser la seu de l'efímer bisbat de Besalú, obra del comte Bernat Tallaferro, entre 1017 i 1020, i potser posteriorment al de Santa Maria de Bell-lloc o de Capellada o Vella, fora del recinte murat del castell, ambdós temples desapareguts actualment.
![]() Absis de l'església de Santa Maria de Besalú. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 1592 la canònica agustiniana s'extingí i esdevingué simple col·legiata que perdurà fins al segle XIX, quan part de les voltes ja eren enrunades. Posteriorment, amb la desamortització dels béns de l'església, les restes de la canònica passaren a mans privades. ![]() Vista de Besalú amb el pont Vell i el riu Fluvià en primer terme. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta - (Ampliar) El pont romànic de Besalú.
El pont de Besalú, sobre el riu Fluvià, és el resultat de diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions, fetes al llarg dels segles. La primera notícia que se'n té és del 1075. L'any 1284 es torna a fer referència al pont, en la venda d'un hort. És possible que el traçat inicial fos un altre; aigües amunt hi ha restes d'un pilar amb carreus a la base similars als del pont. Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint. L'any 1880 s'enderrocà la torre del centre i el portal d'accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local. L'any 1939 se'n volaren dos arcs.
![]() El pont medieval de Besalú dinamitat durant la Guerra Civil. 1941. Sebastià Martí Roura. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
El pont té forma angular de vuit arcs, dels quals el primer queda inclòs dins del sector corresponent al recinte emmurallat, desiguals, sobre pilars, molts d'ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars. Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la "creu grossa", i més endavant, entre el sisè i el setè, n'hi ha un altre, anomenat la "creu petita". El sector més antic del pont, que es data del segle XI o XII, és el més proper a la vila de Besalú ![]() Obres de reconstrucció del pont nou de Besalú, sobre el riu Fluvià, volat parcialment al final de la Guerra Civil. 1939-1940. Salvador Crescenti Miró - (Ampliar) El passat jueu: la Sinagoga i el micvé.
El conjunt arqueològic de la sinagoga de Besalú comprèn les restes de l'antiga sinagoga medieval, el micvé o banys rituals, el pati i la sala d'oracions. El 2013, el conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ![]() El micvé, bany ritual jueu de Besalú. Viquipèdia - (Ampliar)
La primera ha suposat la recuperació de la fisonomia original de la sinagoga, datada del segle XIII, i la recuperació d'elements relacionats amb les activitats hidràuliques de l'edifici el 1601. La segona fase ha consistit en l'adequació de la plaça i l'obertura del Portal dels Jueus a la façana fluvial. ![]() Ruïnes de Santa Maria de Besalú. 1919. Eliseu Meifrèn. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Sant Martí de Capellada.
Prop de la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià, hi ha l’església de Sant Martí de Capellada, petit edifici de tradició romànica, amb una nau i absis i una capella afegida a la part septentrional. Téé el petit campanar de torre quadrada sobre el mur de ponent. L’envolta un petit clos, antic cementiri. Va ser bastida al segle XII pels antics canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, en substitució de l’església de Sant Martí de Juïnyà, cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú. L'església donà lloc al barri del mateix nom, abandonat després dels terratrèmols de 1427 i 1428. ![]() Església de Sant Julià de Besalú. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Julià.
Aquesta singular construcció, de la qual només ens ha arribat la façana, de les darreries del segle XII, va ser l'església de l'antic hospital de la vila. Hi destaca una magnífica portalada, profusament decorada, probablement contemporània i obrada pels mateixos mestres que construïren els absis de Santa Maria. La formen sis arcs en degradació, el segon i el cinquè sostinguts per columnes circulars. El timpà és llis i la llinda s'aguanta mitjançant dues carteles decorades. A la part més alta s'hi aixecava un campanar d'espadanya que ha estat eliminat en una restauració, igual que la resta dels afegits. ![]() Evolució demogràfica de Besalú. Font: Institut d'Estadística de Catalunya Idescat. - (Ampliar)
Notes Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut de Besalú. ![]() Situació del municipi de Besalú dins la comarca de la Garrotxa Guerrer tardovisigot. Segles VIII-IX. Dibuix de Francesc Xavier Riart - (Ampliar) Capitell de la canònica augustiniana de Santa Maria de Besalú. Segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar)
Guifré el Pilós (Ca. 840-897). Segell de la Renaixença. Viquipèdia -
Capitell procedent de Santa Maria de Besalú. El Conventet, Pedralbes, Barcelona. Josep Bracons. Viquipèdia - Noble feudal amb ausberg llarg (1110-1125). Dibuix de Francesc Xavier Riart - (Ampliar) Pere el Gran. Restitució facial del rei, a partir de l’estudi del crani, duta a terme el 2010. Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - (Ampliar) Capitell de Santa Maria de Besalú. Segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Pere III el Gran a la collada de Panissars. Oli de Mariano Barbasán. Viquipèdia - (Ampliar) Escut de Joan III d'Armanyac. Viquipèdia - (Ampliar) Bernat IV de Cabrera (1352-1423). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Església de Sant Vicenç de Besalú. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Escut de Bernat Gilabert de Cruïlles de Peratallada i de Cervelló (1421-1448). Viquipèdia Joan II el Gran (1398-1479). Viquipèdia - (Ampliar) El mariscal de França Friedrich Hermann primer duc de Schomberg (1616-1690). Adriaen van der Werff. Viquipèdia - (Ampliar) Moneda emesa a Besalú durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908 Porta de l'església de Santa Maria de Besalú. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Adrien Maurice, duc de Noailles (1678-1766). Retrat d'Eloi Firmin Féron. Viquipèdia - (Ampliar) El carrer Major de Besalú. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El general Joseph Souham (1760-1837). Viquipèdia - (Ampliar) Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Besalú. 1882-1929. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Josep Pujol i Barraca, més conegut pel nom de guerra 'Boquica'. Gravat de "José Pujol (a) Boquica, gefe de bandidos". Jacques Arago, 1841 - (Ampliar)
Altar major de l'església de Sant Pere de Besalú. 1941. Sebastià Martí Roura. INSPAI - Diputació de Girona -
Tinent del Batalló de Girona durant la Tercera Guerra Carlina. Dibuix de Francesc Riart. -
La Creu de Candell. Viquipèdia -
Escalinata dels banys jueus de Besalú. 1985. Carles Mitjà. INSPAI - Diputació de Girona - Jueus medievals. Detall del 'Retaule de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi' O 'Retaule dels esparters'. 1462-1475. Viquipèdia - (Ampliar)
Recinte emmurallat de Besalú. Sergio Segarra. Viquipèdia -
El pont medieval de Besalú. 1941. Sebastià Martí Roura. INSPAI - Diputació de Girona -
Visita del conseller primer i president del Consell Executiu de Catalunya, Joan Casanovas, amb motiu de la inauguració de les escoles municipals de Besalú. 1934. Rafael Vilarrubias Ros. INSPAI - Diputació de Girona -
Església de Sant Julià de Besalú. Viquipèdia -
Església de Sant Pere de Besalú. Detall. Paul M.R. Maeyaert. Viquipèdia -
Goigs a Sant Ferriol, de la parròquia de Sant Vicenç de Besalú -
Església de Sant Vicenç de Besalú. Detall. Viquipèdia -
Façana de l'església de Sant Vicenç de Besalú. 1888-1914. Juli Soler i Santaló. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - Reliquiari de la Vera Creu de Besalú. Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908 - (Ampliar)
Església de Sant Julià de Besalú. Darreries del segle XII. Detall. Viquipèdia -
El bany jueu de Besalú, el micvé. Cultura Generalitat -
Porta i timpà de Santa Maria de Besalú, a l'emplaçament original. 1914. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |