Església de Sant Esteve de Palau - (Ampliar) 13 de març de 1425. El cavaller Guillem Arnau de Palol, d'Arenys d'Empordà, fa el capbreu de les terres que pertanyen al seu domini directe al terme del castell de Siurana d'Empordà, entre altres, a Francesc Martorell, de Santa Eulàlia de Palau. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Porta de l'església de Sant Esteve. Palau Sardiaca. Segle X - (Ampliar) Ca l'Hospital de Palau de Santa Eulàlia. Detall d'una finestra. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Restes del castell - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Detall constructiu amb còdols de l'interior de la nau de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Església de Sant Esteve. Capella del castell. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Sant Esteve. Detall d'una pilastra amb temes de soga - (Ampliar) Vista del municipi de Palau de Santa Eulàlia. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Carrer de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar) Can Batlle de Palau de Santa Eulàlia. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Esteve - (Ampliar) |
Palau de Santa Eulàlia Història de Palau de Santa Eulàlia.
El nom del municipi.
Santa Eulàlia és esmentat en documents dels anys 915 i 982. Segons una butlla papal de Benet VIII, de l’any 1017, el monestir de Sant Pere de Camprodon hi tenia possessions, i hi és citat amb el nom de Sancta Eularia. Can Casals de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar)
En algunes documents s’afirma que el castell de Palau Sardiaca era la residència que tenia l’ardiaca d’Empúries en la seva demarcació territorial. Almenys des del segle XIV, apareixen com a senyors jurisdiccionals d’aquest lloc i castell els ardiaques de Besalú i no el d’Empúries, la qual cosa sembla contradictòria. Arnau de Soler, que va ser ardiaca a Besalú entre el 1302 i el 1326, tenia propietats a Palau Sardiaca o pels encontorns. És possible el domini dels ardiaques de Besalú sobre l’indret arrenqui d’aquest personatge, atès que no n'hi ha notícies anteriors. L’afegitó Sardiaca unit al nom d’aquest lloc és documentat al segle XIII. Ca l'Hospital de Palau de Santa Eulàlia. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Edificis importants.
Les cases, a l’entorn de l’església, no segueixen cap estructura urbana predefinida. Es tracta d'edificis de dues o tres plantes, amb llindes dels segles XVI al XVIII, i formen un conjunt d’arquitectura popular rural. Al carreró de l’extrem est del poble, hi destaca una notable façana renaixentista datada el 1567 en un carreu sobre el portal adovellat i amb una finestra d’arc conopial amb arabesc calat. Església de Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar) L'església de Santa Eulàlia. És la parròquia de tot el terme, dedicada a la màrtir Santa Eulàlia de Mèrida i ja devia existir al segle XI. L’església actual és d’un romànic tardà, de tipus cistercenc, bastida amb carreus ben tallats, segurament del segle XIII o començaments del XIV. Té la coberta amb volta apuntada. Hi ha diversos afegitons tardans: una obra de fortificació convertida en terrabastall i el campanar són els més importants. L’església té una pica baptismal romànica decorada amb arcuacions. Església de Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar)
L'església de Sant Esteve.
Era la capella del palau, a la banda nord del qual es dreça, del segle VII-VIII. És l’única part relativament ben conservada, malgrat ser la més antiga, d’aquest palau i és, també, de propietat particular des del 1835. Sense culte, durant anys va servir de magatzem i fins fa pocs anys estava sempre oberta i es podia visitar. Amb actuacions de neteja dins l'església, va aparèixer la llosa de pedra de l'antiga ara pre-romànica. Església de Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar)
L’interior de l’edifici és cobert amb voltes de canó, sobre banquetes poc acusades, construïdes amb encofrat, del qual queden les empremtes. Les voltes de la nau i l’absis, en sentit longitudinal, combinen amb la volta perpendicular del transsepte elevat. L’arc triomfal, de ferradura, d'entrada al presbiteri, i l’arc toral, que enllacen els tres espais interiors del temple, són adovellats i lleugerament passats de radi; recolzen sobre unes pilastres rectangulars coronades per impostes amb bisell, amb temes de soga. Església de Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar)
L'església conserva tres portes, totes de l'època primitiva de la construcció. La porta de la façana principal és d'un sol arc amb petites dovelles ben tallades. Aquest arc té una arquivolta de dovelles més petites que el ressegueix i que no forma relleu. És un tipus constructiu d'època romana que es desenvolupà durant els segles X i XI. Castell de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar)
El castell de Palau Sardiaca.
És al sud de l’església de Sant Esteve i es troba en ruïna. Les estructures que resten permeten de comprovar que era, en realitat, un petit palau medieval, fet que corrobora també el nom de la Masó que se li dona en un document del segle XV. Palau de Santa Eulàlia. Pintura de Lluís Roura, 2007. Gentilesa de l'autor. - (Ampliar)
Els casals.
Can Batlle és un gran casal situat al sud del palau ardiaconal que ha patit nombroses reformes i afegitons al llarg dels segles. El gran portal adovellat és del 1630. Era la casa dels batlles del lloc, funcionaris delegats dels ardiaques, dels quals hi ha notícia des del segle XIV. Evolució demogràfica de Palau de Santa Eulàlia. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 15 focs; 1553, 15 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Palau de Santa Eulàlia. Situació del municipi de Palau de Santa Eulàlia dins la comarca de l'Alt Empordà Segells municipals de Palau de Santa Eulàlia. "Geografia General de Catalunya", Botet i Sisó, 1908-1918 - (Ampliar) Nau de l'església de Sant Esteve de Palau - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Detall constructiu de la nau de l'església de Sant Esteve de Palau - (Ampliar) Castell de Palau de Santa Eulàlia. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Can Batlle de Palau de Santa Eulàlia. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Sant Esteve. Detall de la volta - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia. 1919. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Carrer de Palau de Santa Eulàlia - (Ampliar) Can Batlle de Palau de Santa Eulàlia. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Esteve - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |