Com totes les canòniques catalanes, va ser secularitzada el 1592 pel papa Climent VIII, tot i que la butlla de secularització no va ser promulgada a Lladó fins el 1596, quan n’era prior Jeroni Garbí. A partir d’aleshores subsistí com a col·legiata fins el 1835, que amb la desamortització de Mendizábal es va haver d’abandonar.
Al final del segle XVIII i al començament del segle XIX, la vila i el monestir patiren les conseqüències de la Guerra Gran i de la invasió napoleònica. L’any 1808 foren cremats l’arxiu i altres dependències de Santa Maria.
Durant la Guerra del Francès, fra Pere Barraca, prior de l’abadia agustiniana de Lladó i oncle per part de mare del bandoler Josep Pujol i Barraca, àlies Boquica, es va refugiar al Collell on també s’hi trobaven altres personatges banyolins, com mossè Antoni Arnautó i Llistolella, responsable d'organitzar la rereguarda de les tropes, el cobriment de les baixes, el proveïment de queviures i municions i l’atenció hospitalària dels ferits, fra Antoni Prim, monjo cambrer del monestir de Sant Esteve; el pare Gaietà Comte, religiós servita del convent del Puig de Sant Martirià, i altres religiosos que s’havien dispersat poc abans de l’ocupació banyolina del general Lechi, com també ho havien fet els monjos de Sant Esteve.
La població de Lladó, després d’experimentar un augment considerable durant els segles XVIII i XIX causat per la prosperitat agrícola, especialment del vi i de l'oli (de 536 habitants el 1717 havia passat a 1.447 h el 1857), va tornar a assolir, arran de la crisi produïda per la fil·loxera i l’èxode rural, una població semblant a la del 1718. El 1900 hi havia 979 habitants, el 1970 havien davallat fins a 628, el 1975 fins a 597 i el 1990 hi restaven 481 habitants. El 2018 la població mostrava un increment, amb 787 habitants censats.

Carrer Gran de Lladó. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

3. El nucli antic de Lladó. És un conjunt monumental inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent, que en origen eren empedrats i actualment han estat arranjats.
Algunes travessies presenten passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que el conformen, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.

La plaça i l'església de Sant Feliu de Lladó. Vista de la façana de l'església i de la plaça del poble. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

4. L'església de Sant Feliu de Lladó. Les primeres notícies documentades daten de l'any 1017, on consta com Ecclesia sancti Felicis de Ledono i Ecclesia Sancti Felicis de Letuno. L'any 1109 va ser donada al priorat de Santa Maria. L'edifici actual el va fer construir el prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII. En un carreu gravat consta que la nova església es començà l'any 1758 ("INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII"). L'any 1761, data de finalització dels treballs, està inscrita en la façana flanquejant la porta. Va ser parròquia de Lladó fins l'any 1929 i actualment és tancada al culte i no es troba en bon estat de conservació.
L'actual temple, inclò a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és d'una sola nau, amb capelles laterals, transsepte i capçalera carrada a l'exterior i poligonal a l'interior. A la façana hi ha la porta rectangular feta amb grans pedres ben tallades i decorada molt simplement amb motllures i, més amunt s'obre un rosetó. El contorn superior del mur és corbat. A l'esquerra de la façana es dreça el campanar de planta quadrada i té un cos superior de vuit arcades apuntades. Acaba amb una terrassa. Una torre quadrada molt més baixa, que es troba al costat oposat de la façana, és rematada per un teulat a quatre vents. Les voltes de la nau, les capelles i les capçaleres són de llunetes.

Claustre de la Col·legiata de Santa Maria de Lladó. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

5. La Canònica de Santa Maria de Lladó. La vida monàstica a Lladó s'inicia l'any 1089 amb la construcció d'aquesta Canònica Agustina. L'actual església de Santa Maria era l'Església del Monestir. Actualment queden restes de la canònica, del claustre, de les dependències monacals i de la sala capitular. Majoritàriament restaurat, l'Ajuntament de Lladó ocupa part d'aquests edificis.
La construcció es va iniciar amb una sumptuositat extraordinària. Malgrat això, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat i per exemple, els capitells dels arcs torals de la gran nau central van quedar sense decoració.

Lipsanoteca amb inscripció amb caràcters visigòtics de Santa Maria de Lladó. Actualment al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

La façana va ser construïda en la primera època, en la qual es buscava l'esplendor i és indiscutiblement encara avui, un dels conjunts més notables d'escultura del segle XII. Les sis arquivoltes ens mostren una important diversitat de motius escultòrics: entrellaçades, quadrades, ratllades, amb estries, etc. El timpà llis que ocupa l'espai entre les arquivoltes mostra restes aïllades policromades d'una pintura del gòtic tardà del segle XVI que segurament va substituir la pintura primitiva romànica. En els darrers anys es va restaurar tot el conjunt de la portalada i es va poder identificar el motiu de les pintures, que és una Epifania.
A la part superior de la façana hi ha una motllura horitzontal que separa la porta d'una finestra superior amb tres arquivoltes en mal estat i una columna als dos costats. El perímetre de l'església està solcat de diverses làpides sepulcrals de priors de la canònica, algunes del segle XIII.

Canònica de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar)

La casa Prioral, que limita pel nord la plaça de l'església, amb la façana de la qual fa angle, mostra, encara aparell romànic i part d'una porta d'arc de mig punt. Els balcons del segle XVII i XVIII tenen baranes de forja de tradició romànica.
Per un passadís s'accedeix a l'antic pati del monestir, esdevingut ara una placeta, que centrava part de les dependències monàstiques: al nord la casa del Porcioner, a l'oest, una ala de la casa Prioral, actualment la rectoria, amb una finestra geminada gòtica, a l'est, l'indret que ocupava l'antiga església de Sant Joan, advocació que hi va perdurar fins a temps molt recents.

Paisatge de Lladó. Marià Llavanera Miralles, 1919. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar)

La Sala Capitular, amb una finestra romànica, d'altres més tardanes i un seguit de cinc grans òculs, que hom suposa romànics, la planta baixa és coberta amb volta rebaixada, el pis superior amb un enteixinat de fusta, molt deteriorat, sobre arcs de diafragma, al costat sud trobem uns porxos, fets cap al segle XVII, i adossats a uns altres d'anteriors, porten cap a un petit pati que ocupa l'indret de l'antic claustre al costat nord de l'església, la sala Capitular queda a l'oest. Als edificis d'aquest sector hi ha restes de voltes apuntades i un llenç romànic que des de l'absis corre paral·lel a la riera pel costat de llevant del conjunt.

Explicació clara y copiosa de la Doctrina Christiana sobre los manaments de la lley de Déu y de la Iglesia [...] compostas per los RR. PP. Missionistas del Colegi seminari de Sant Miquel de Escornalbou, escrita per lo fr. Magí Martí, havent començada lo dia 5 de mars de 1815, la qual dedica aa Maria Santísima del Lladó. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Lladó d'Empordà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 27 focs; 1515, 24 focs; 1553, 30 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Lladó. Recull Documental (960 - 1940)", Bel Sabadí i Antoni Cobos.
"El priorat de Lladó i les seves filials" Pere Vayreda i Olivas, 1930. Biblioteca Balmes, Barcelona.
"El piorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors", Lluís Prat i Torrent.
"La Garrotxa d'Empordà. Lladó, Cabanelles". Joaquim Tremoleda, Pep Minobis, Berto Minobis, 2003. Guies de Patrimoni Local. ISBN 84-95187-53-1

---

Notes
(1) "[...] La misericòrdia divina, que s’havia reservat aquest lloc [de santa Maria, mare de Déu, popularment anomenat Lladó, a l'original llatí vulgo vocatum Lotonense], inspirà en el cor d’un magnat de nom Adalbert i en el de la seva muller Alamburga i en el dels seus fills Gaubert, Guillem Pere i Arnau, canonge de Girona, en els terrenys dels quals es troba situada aquesta església de Santa Maria, perquà aquell lloc fos restaurat i, en la mesura del possible, fos retornat a l’esplendor del culte divíM del primer temps. Els damunt dits reconegueren que aquest lloc havia estat retingut injustament i indignament pels seus familiars, i per voluntat seva el van retornar amb grans mostres de devoció, mitjançant una escriptura de donació, i amb generositat d’esperit van concedir l’esmentat lloc, amb les esglesioles de Santa Maria i Sant Joan". (De l'Acta fundacional de Santa Maria de Lladó, 4 d’abril de 1089). - (Tornar al text)

(2) "[...] Amb aquest nostre present decret confirmem la regla de vida canònica que heu professat i a vosaltres i als vostres successors que continuaran en la mateixa vida religiosa, us confirmem com a possessió vostra tots els béns que en el present hàgiu pogut adquirir d’una manera legítima per a la vostra vida en comú, entre els quals esmentem nominativament aquests: l’església de Sant Feliu amb tots els seus drets i tots els alous que l’esmentada església de Santa Maria sembla que té dintre els termes d’aquesta parròquia; els predis que té o ha de tenir a la parràquia de Sant Andreu de Borrassà; també les esglésies de Santa Maria d’Ermedàs amb tots els alous que hi posseeix; també la cel·la de Sant Tomàs, situada al bisbat d’Osona, amb totes les seves pertinences; l’església de Santa Maria del Vilar, al bisbat d’Elna i la de Sant Miquel de Fontfreda i la de Sant Cristòfol de l’Estela, també les possessions que teniu a la parròquia de Sant Pere de Navata i els molins que teniu al Fluvià. Totes les donacions i deixes que van fer a l’esmentada església els senyors de Creixell, com també els predis que foren de Berenguer Guillem de la Clusa i de Pere Amblard i els seus hereus.". (De la Butlla del papa Calixt II a la canònica de Santa Maria de Lladó, 6 de febrer de 1123). - (Tornar al text)

---

ca.llado.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Lladó d'Empordà.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)