Alt Empordà. Pontós

Ara de marbre grec del pentèlic. Època ibèrica. 200-175 aC. Mas Castellar, Pontós. Actualment exhibit al Museu Arqueològic de Catalunya, Girona - (Ampliar)

Crater àtic de figures roges. Època ibèrica 425-400 aC. Mas Castellar. Pintor de Cleofon o pintor de Pothos. Museu Arqueològic de Catalunya, Girona - (Ampliar)

Mare de Déu. Segle XV. Alabastre policromat

Mare de Déu, procedent de Pontós (detall). Alabastre policromat. Segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Portalada de l'església de Pontós, 1919. Imatge Josep Salvany i Blanch, Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Catherine-Dominique de Pérignon, marquès de Granada (1754-1818), Mariscal de França. Viquipèdia.

El general francès Jacques François Dugommier (1738-1794). Viquipèdia.

El governador militar de Girona durant la Guerra del Francès, Mariano Álvarez de Castro (1741-1810). Dibuix d'Eusebio Zarza, 1851. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Pontós

Poblat ibèric Mas Castellar. Jaciment arqueològic que correspon a l'Edat del Ferro inicial, segle VII aC, i tota l’època ibèrica i desapareix en l’època romana, principis del s. II aC, està situat un una petita elevació, entre la riba esquerra del Fluvià i l’Algama, a uns 2000 m al nord de Pontós i prop de la masia que porta el seu nom, vora el límit amb el municipi d’Ordis.
Situat en uns camps de conreu, els propietaris del mas han anat recollint des de fa molts anys els fragments de ceràmica i els objectes curiosos, que apareixien fàcilment quan llauraven la terra. No obstant el jaciment no va ser conegut fins a la dècada dels anys 1960-70, quan l'arqueò:leg Miquel Oliva i Prat en va donar les primeres informacions.

Àmfores i epigrafia gregues. 225-175 aC. Publicat a "Epigrafía anfórica de Mas castellar-Pontós: ánforas grecoitálicas y masaliotas", Manel Garcia Sánchez, Universitat de Barcelona, 1997. - (Ampliar)

Des del 1990 al 2004 s’han portat a terme treballs d’excavació arqueològica, sota la direcció de la Dra. Enriqueta Pons, del Museu Arqueològic de Catalunya. En tots aquests anys de treball cal destacar la descoberta d’un important conjunt patrimonial que s’estén per una superfície d’uns 8000 m2, tot i que el complex arqueològic en el seu conjunt ocuparia un espai en cap cas inferior a les 5 ha.
En aquest jaciment s'han trobat peces singulars molt importants, com una ara de marbre grec del pentèlic, 200-175 aC. o un crater àtic de figures roges, del 425-400 aC. del pintor de Cleofon o pintor de Pothos.
Les restes actualment visibles estan formades per la part frontal d’un oppidum fortificat del segle V aC, el qual, al llarg del segle IV aC, va ser desmantellat i substituït per un establiment agrícola que gestionà un immens camp de sitges i que va perdurar fins a principis dels segle II aC.

Confirmació d'Anna de Sagarriga i de Rafart, vídua de Lluís de Sagarriga, senyor del castell de Pontós. 10 de setembre de 1590

Anna de Sagarriga i de Rafart, vídua de Lluís de Sagarriga, senyor del castell de Pontós, confirma l'establiment fet l'any 1492 al prevere Pere Comes i successors d'una casa amb 3 vessanes de terra, a reserva dels seus drets de domini directe i d'una mitgera de forment de cens. Per aquesta confirmació reconeix haver rebut 2 sous en moneda barcelonesa. 10 de setembre de 1590. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El castell de Pontós. Després de la forquilla cronològica del jaciment de Mas Castellar, del s.VII-II aC, no es disposa de cap referència documental del municipi fins el 979, quan l'arxilevita Oliba i el seu germà Sunifred donen un alou situat a Pontonos, del comtat de Besalú, al bisbe de Girona amb el fi que el seu valor s’esmerci a la ciutat de Girona en almoines als pobres i hostatge de pelegrins.
L’any 1017, una butlla del papa Benet VIII, explica que el monestir de Sant Pere de Camprodon posseïa un alou a Sant Medir de Romanyà d'Empordà, també anomenat Romanyà de Besalú, a Pontós: "villa et ecclesia de Romaniano cum eius alode et cum ipsa Ecclesia..", i el 1087 es documenta l’existència dels cavallers Aimar de Pontós i Guillem I de Creixell, que aportaren tropes a Berenguer Ramon II, comte de Barcelona en les seves lluites contra els sarraïns.

El castell de Pontós. Fotografia de Vadó Buch Castañer, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

Les restes més antigues conegudes fins ara, dins el nucli urbà, és el castell de Pontós, dels segles XII-XIII, que va tenir una gran importància estratègica, com el veí de Creixell, en la frontera oriental del comtat de Besalú, davant del d'Empúries. Pertanyia als dominis dels senyors del castell de Creixell i formava part de la baronia del mateix nom. L’any 1209 apareix ja en possessió de Dalmau de Creixell. Es documenten personatges d’aquest llinatge i altres cognominats de Pontós, relacionats amb aquest lloc i castell durant els segles XIII i XIV.
El 1374 la jurisdicció del castell de Pontós i del seu terme va ser venuda per Joan I, dit el Caçador, a Francesc Sagarriga, que també adquirí la baronia de Creixell, a la qual pertanyia Pontós, i la vila de Borrassà, castell que esdevingué centre de la baronia. Els Sagarriga figuen com a senyors de Pontós durant tot el segle XVI, i el 1691 Carles II nomenà comte de Creixell el baró Ramon IV de Sagarriga.
Al castell hi havia una capella sota l'advocació de la Mare de Dé. Es coneix el lloc, però no en queda res. L'altar dit de la Sumpta fou traslladat a l'església parroquial segon consta en una consueta del 6 de maig de 1374.

Batalló de Voluntaris d'Infanteria Lleugera de Girona, creat el mes de novembre de 1792. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau - (Ampliar)

La batalla de Pontós. La monarquia espanyola havia declarat la guerra a la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França i Maria Antonieta d'Àustria, conflicte bèl·lic anomenat Guerra Gran, que va durar de 1793 a 1795. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van entrar al Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb un exèrcit de 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, i va ocupar les ciutats poc defensades d'el Pertús i la vall del riu Tec, Arles i Ceret. Després de la derrota de la batalla de Paretstortes (17 de setembre 1793), quan intentava conquerir Perpinyà defensat per Louis Charles de La Motte-Ango, es va retirar a les seves posicions inicials. Aquest enfrontament va marcar la fi de la progressió espanyola al Rosselló.

Batalló de Voluntaris d'Infanteria Lleugera de Girona, creat el mes de novembre de 1792. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau - (Ampliar)

Els francesos entraren finalment a Catalunya per Sant Llorenç de la Muga, on es produïren diversos combats, fins que es derrotaren les posicions espanyoles del 17 al 20 de novembre de 1794 en la Batalla del Roure, en la que varen morir els generals Dugommier i el Comte de la Unión, i els espanyols es desmoralitzaren i fugiren. Els francesos del general Dominique Catherine de Pérignon capturaren la ciutat de Figueres el 28 de novembre i Roses, que havia quedat aïllada, el 3 de febrer de l'any següent.

Batalló de Voluntaris d'Infanteria Lleugera de Girona, creat el mes de novembre de 1792. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau - (Ampliar)

El general José de Urrutia va cridar a la resistència reforçat amb el poble i les autoritats catalanes, que van armar nombrosos voluntaris en els cossos de miquelets i sometent, amb els que es va fer una incursió en terreny enemic, capturant el castell de Pontós l'11 de juny de 1795, quan els francesos del general Barthélemy Louis Joseph Schérer atacaren pel flanc esquerra, que aguantava l'atac, i a continuació aquesta reforçà el centre, aconseguint la victòria.
Del 25 al 27 de juliol les tropes comandades pel general Gregorio Garcia de la Cuesta van atacar la Baixa Cerdanya, fent capitular a les tropes franceses de les guarnicions de Puigcerdà i Bellver de Cerdanya.

Batalló de Voluntaris d'Infanteria Lleugera de Girona, creat el mes de novembre de 1792. Procés de càrrega i dispar. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau - (Ampliar)

Regiment d'Hússars Espanyols, organitzat a Sarrià de Ter. Uniformes de 1794. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau - (Ampliar)

Artilleria Volant Espanyola, organitzada a Sarrià de Ter durant la Guerra Gran. Uniforme de 1794. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau - (Ampliar)

La Guerra del Francès a Pontós. Durant la Guerra del Francès, el novembre de 1808, el general Joseph Souham, sota les ordres del general Saint-Cyr, amb 6.000 homes ocupava Navata, Pontós i Ermedàs, en un intent d'aturar l'avantguarda de l'exèrcit espanyol comandat per Àlvarez de Castro, que estava situat sobre el pas del Fluvià, per estar a la vista i barrar el pas de noves tropes franceses.
El 24 de novembre Àlvarez va travessar el riu amb uns 3.500 homes, i va desatllotjar els francesos de Pontós, obligant-los a replegar-se, però sabent la seva superioritat numèrica, va tornar a travessar el Fluvià durant la nit. ("Historia política y militar de la guerra de la independencia de España contra Napoleon Bonaparte desde 1808 á 1814", José Muñoz Maldonado de Fabraquer, Palacios 1833).
Àlvarez de Castro escrivia des de Medinyà el 25 de novembre de 1808 a Joan Miquel de Vives i Feliu, Capità General de Catalunya, el següent: "Excmo. Sr.: Tanto para distraer las fuerzas de los enemigos que sitian la plaza de Rosas, como para tener una prueba de que los cuerpos bisoños se presentan con valor y bizarria al frente del enemigo, y al mismo tiempo reconocer su verdadera posicion y fuerza en la orilla izquierda del Fluviá, que forma el cordón de su línea, y averiguar si realmente tenian baterias ocultas en los Pueblos de Pontós y Armadás, que cubriesen el camino real de Figueras, como me habian dicho con seguridad varios paisanos, determiné pasar yo mismo á reconocerlos anticipadamente, executándolo con toda la división de mi mando el día 24 al amanecer..." (Text sencer).

Evolució demogràfica de Pontós. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 38 focs; 1515, 44 focs; 1553, 45 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

Bibliografia
"El graner de l’Empordà. Mas Castellar de Pontós a l’edat del ferro", R. Buxó, E. Pons, A. Vargas. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 1998.
"Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d'època ibèrica (Excavacions 1990-1998)". Direcció Enriqueta Pons. 2002.
"Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellarde Pontós", E. Pons, Ll. Garcia Petit. Oxford, 2008.
"Memòria de la intervenció arqueològica al Camp de Baix-Mas Castellar de Pontós (Pontós, Alt Empordà) ", Marc Piera Teixidó. Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.
"L’entrada meridional del nucli ibèric fortificat del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà): una porta complexa del segle V aC", David Asensio, Enriqueta Pons. Revista d'arqueologia de Ponent. Universitat de Lleida, 2009.
"El paisatge fortificat de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): un equilibri entre estructures constructives i excavades", David Asensio, Enriqueta Pons. Revista d'arqueologia de Ponent. Universitat de Lleida, 2011.
"Caça i domesticació d'ocells al jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Catalunya)", Lluís Garcia Petit, Enriqueta Pons. Saguntum, 2009.
"Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència efectuada a la plaça Maristes (Pontós, Alt Empordà", Natalia Colomeda. Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural, 2003.
Sobre la batalla de Pontós de 1795: "Histoire de la Révolution Française", M. Louis Blanc, Paris 1870. Vol. 12.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Pontós.

Situació del municipi de Pontós dins la comarca de l'Alt Empordà

Berenguer Ramon II, dit El Fratricida (1053-1097). La inscripció diu: "En · R(amon) · Berenguer · comte · e march(e)s · de · Barch(e)lona · apoderador · d'Espanya". Viquipèdia - (Ampliar)

Joan I, dit el Caçador (1350-1396). Viquipèdia - (Ampliar)

Escut de la baronia de Creixell.

Barthélemy Louis Joseph Schérer (1747-1804), general de l'exèrcit francès que va dirigir la batalla de Pontós el 22 de setembre de 1795. Viquipèdia - (Ampliar)

José Ramón de Urrutia y de las Casas (1739-1803), general espanyol a la batalla de Pontós el 22 de setembre de 1795. Pintura de Francisco de Goya 1798. Viquipèdia - (Ampliar)

El general Antonio Ramón Ricardos (1727-1794), Capità General de Catalunya el 1793. Retrat de Francisco de Goya. Viquipèdia. - (Ampliar)

El general Gregorio García de la Cuesta (1741-1811). Viquipèdia.

El general francès Joseph Souham (1760-1837). Viquipèdia.

Laurent Gouvion Saint-Cyr (1764-1830). Viquipèdia.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice