Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Sesterci d’Antoninus Pius (139 dC)

Sesterci d’Antoninus Pius (139 dC). Viquipèdia - (Ampliar)

Legionari romà. 200 aC

Legionari romà. 200 aC. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Bust de Juli Cèsar  (100-44 aC), qui atorgà a Llívia el dret romà

Bust de Juli Cèsar (100-44 aC), qui atorgà a Llívia el dret romà. Museus Vaticans. Viquipèdia - (Ampliar)

El 'Llibre Ferrat'. Segles XVI-XVII

El 'Llibre Ferrat'. Segles XVI-XVII. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Restes de la inhumació del macaco de Les Colomines. 430-600 dC

Restes de la inhumació del macaco de Les Colomines. 430-600 dC. Dibuix de Gisella Ripoll, op. cit. - (Ampliar)

Capità del Terç de la Generalitat a Salses (1639-1640)

Capità del Terç de la Generalitat a Salses (1639-1640). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre del 1659

Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre del 1659. Viquipèdia - (Ampliar)

Discripcion o plan del termino de la villa de Llivia. 1732

Discripcion o plan del termino de la villa de Llivia. 1732. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Estat dels veïns de la vila i batllia de Llívia (Llívia, Gorguja i Cereja). Segle XVIII

Estat dels veïns de la vila i batllia de Llívia (Llívia, Gorguja i Cereja). Segle XVIII. Anvers. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Estat dels veïns de la vila i batllia de Llívia (Llívia, Gorguja i Cereja). Segle XVIII

Estat dels veïns de la vila i batllia de Llívia (Llívia, Gorguja i Cereja). Segle XVIII. Revers. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Carrer Major. 1933

Carrer Major. 1933. Phototypie Labouche frères, Toulouse. Viquipèdia - (Ampliar)

Farmàcia Esteve. Cartell turístic. 1982

Farmàcia Esteve. Cartell turístic. 1982. Universitat de Girona - (Ampliar)

Dona de Llívia. 1900-1930

Dona de Llívia. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de la Mare de Déu dels Àngels. 1895-1910

Església de la Mare de Déu dels Àngels. 1895-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de la Mare de Déu dels Àngels

Església de la Mare de Déu dels Àngels. Viquipèdia - (Ampliar)

Torre Bernat de So. Segle XV

Torre Bernat de So. Segle XV. Viquipèdia - (Ampliar)

Retaule barroc de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia. 1934

Retaule barroc de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia. 1934. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)


Llívia

Història de Llívia.

Abans de la ocupació romana. L'agrupació humana, documentada, més antiga de la Cerdanya és Llívia. La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'Edat del Bronze (2000-1600 aC), localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena va rebre les influències del món ibèric i, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana. S'ha especulat que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, esmentada per Esteve de Bizanci a partir de la lectura d'autors antics, podia haver estat la Llívia preromana.
D’origen preromà, al puig de Llívia s’ha trobat, barrejada amb terra sigillata romana, ceràmica de la cultura ceretana, que és una evolució final del Bronze cerdà. La primera referència a la ciutat de Llívia (Iulia Lybica) és de Ptolomeu.

Jaciment del castell de Llívia

Jaciment del castell de Llívia. Patrimoni Generalitat de Catalunya. - (Ampliar)

La Iulia Lybica romana. Com a conseqüència de la II Guerra Púnica (218 aC-202 aC), l'actual Catalunya restà sota dominació romana. Les legions romanes que s'enfrontaven als cartaginesos, avançaren cap a la Cerdanya a través de la vall del Tet, al Conflent i Rosselló, procedents de Narbona.
Els enginyers romans varen construir la Strata Confluetana que perllongaren cap a Lleida seguint el curs del Segre. A aquest tram se l'anomenà Strata Ceretana i data del 250 aC, aproximadament. La resistència que varen oposar els ceretans va dificultar la ocupació romana dels territoris que ocupaven. L'any 50 aC, el general Caius Fabius va expulsar del Pirineu oriental els seguidors de Pompeu, que s'hi havia establert i rebut suport local. Cap al 39 aC, Domicius Calvinus, provava de pacificar els natius, atès que 200 anys de romanització no havien estat suficients.
Els romans van fortificar un castrum, un campament romà, a Iulia Lybica, l'actual Llívia, i així va esdevenir la capital de la Cerdanya durant molts segles i rivalitzà en importància amb La Seu d'Urgell. Segons alguns estudiosos, és poc probable que Iulia Lybica fos de fundació exclusivament romana i molt més probable que ja hi hagués un nucli de població ceretana força antic i d'una certa importància.

Monedes de Juli Cèsar i Tiberi localitzades a Llívia

Monedes de Juli Cèsar i Tiberi localitzades a Llívia. Universitat Autònoma de Barcelona. - (Ampliar)

L'elecció de l'indret per fundar Iulia Lybica es basava en una situació en un turó molt estratègic, que servia per vigilar els passos del port del Pimorent, a través de la vall del Querol, i del Coll de la Perxa, a més de ser un bon punt d'observació dels passos de Toses i del Pendís. Tanmateix, molt a prop de Llívia es trobaven aquae calidae, fonts termals, molt apreciades per la civilització romana, que encara es conserven a Dorres i a altres punts de la rodalia.
Segons l'historiador Ptolemeu, el nom de Iulia Lybica va ser concedit per Juli Cèsar, i d'aquí probablement el topònim, al poble que hi havia abans de l'ocupació romana i que probablement s'anomenava Kerre o Ker. La probable concessió del títol de municipi per part de l'emperador Juli Cèsar i el fet d'erigir-se en capital és reflex de la seva importància en el marc pirinenc. Juli Cèsar també li atorgà el dret romà, privilegi que es concedia a poques ciutats i que feia que Iulia Lybica estigués regida per les mateixes lleis que Roma i no es tractés com una simple possessió conquerida; el dret i la ciutadania.
De la presència romana a Llívia s'han localitzat moltes evidències materials: mosaics, ceràmiques, fragments d'escultures, monedes de diverses èpoques, restes d'edificacions, com un fòrum, murs bastits amb opus signium, pasteres de fang, exedres, etc.
El 116 dC va ser destruïda per una rebel·lió i més tard repoblada sota el govern de l'emperador Adrià, el qual envià una colònia per restaurar el nucli de població sota la seva protecció.

Castell de Llívia

Castell de Llívia. Viquipèdia - (Ampliar)

La Llívia visigòtica. En plena dominació visigòtica, el 672, s’esmenta el Castrum Libyae quod est Cerritaniae caput, quan el rei visigot Wamba (630-688) va haver de sufocar l'aixecament del duc Pau, a Narbona, per la qual cosa envià exèrcits a través de la Strata Ceretana des d'Ilerda (Lleida) fins a Iulia Lybica, lloc on el bisbe d'Urgell Jacint, que s'havia fortificat al castell de Llívia, oposà resistència. El castra o castell de Llívia devia acollir un destacament de soldats visigots encarregats de subjectar els ceretans i secundàriament de controlar l’accés a Hispània, per la Strata Ceretana. Finalment, va ser derrotat juntament amb el general god Araujiste.
La influència visigoda a la Cerdanya no va comportar moviments poblacionals. La romanització, que tant havia costat d'imposar-se, un cop establerta eliminà tot rastre de la cultura anterior. Va deixar una petjada molt difícil d'esborrar, si bé es mantingué un substrat preromà que tornà a reaparèixer amb moderació quan el domini romà decaigué.

Vista de Llívia. 1920-1930

Restes de la inhumació del macaco de Les Colomines, amb part de l’aixovar que l’acompanyava. Oriol Mercadal i Jordi Guàrdia. Universitat Autònoma de Barcelona - (Ampliar)

L'esquelet de macaco amb el seu aixovar. Les excavacions arqueològiques, realitzades a les feixes de les Colomines l'any 2001, van deixar al descobert una fossa d'inhumació que contenia l'esquelet d'un macaco. Estava guarnit amb una sèrie d'elements metàl·lics i acompanyat d'un fragment ceràmic i de mitja mandíbula de cabra o de xai. Gràcies a aquests objectes s'ha pogut datar l'enterrament entre els anys 430 i 600, fet confirmat per una datació radiocarbònica.
Aquest primat podria haver estat la mascota d'algun militar de certa graduació en el context dels episodis bèl·lics que van tenir lloc als Pirineus en aquest període. Es pot visitar al Museu Municipal de Llívia.

Vista de Llívia. 1920-1930

Vista de Llívia. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Llívia - (Ampliar)

L'època musulmana. El 720, després de la invasió sarraïna de la península Ibèrica, la Cerdanya restà sota domini musulmà, aconseguit amb importants vessaments de sang. El governador musulmà, el berber Munussa, valí de la Septimània, va fortificar el castrum Libyae cap al 731 i allà hi passava molt de temps.
Cap al 731, Munussa, d'acord amb el duc cristià Eudes d'Aquitània, es rebel·là contra els àrabs de Còrdova. Lluità contra dels seus germans islàmics de Cerdanya i perseguí als cristians aliats amb els àrabs, fent cremar a la foguera a Nambad, bisbe d'Urgell. Munussa va ser derrotat a Llívia pel valí cordovès Abd-el-Rahman ibn 'Abd-Allah al Gafiqi (1), que proseguí la seva ofensiva fins a Poitiers, on va ser vençut pel famós Carles Martell l'any 732. Aquest va ser el punt més septentrional que els musulmans assoliren i on començà la reconquesta per part dels francs. La Septimània i el Rosselló foren alliberats dels musulmans cap al 759, i la Cerdanya poc després, amb la qual cosa la dominacio musulmana, que tampoc comportà ni moviments poblacionals ni aculturació, amb prou feines arribà a cinquanta anys.

La Torre de Bernat de Som del segle XV, i el campanar de l'església de la Mare de Déu dels Àngels

La Torre de Bernat de Som del segle XV, i el campanar de l'església de la Mare de Déu dels Àngels. Viquipèdia - (Ampliar)

La Llívia medieval. Llívia era també cap d’un pagus o demarcació rural, territori que era adscrit a la ciutat. Aquest Pagus Liviense apareix diverses vegades en la documentació dels segles X i XI. El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com Levia.
El nucli antic de la població de Llívia era dalt del puig del Castell o de Llívia, on el 835 ja hi ha documentada la parròquia de Santa Maria del Puig. La població actual de Llívia, al peu del turó, es començà a formar entorn del 1257. Aquest any, i des de Lleida, Jaume I atorgà als homes de Llívia una carta de poblament, per la qual els autoritzava a millorar, construir i obrar cases al peu del puig de Llívia, dins la parròquia de Santa Maria, on podien habitar. La població de Llívia obtingué altres privilegis d’aquest sobirà, encaminats a afavorir el poblament de l’indret.
El 1305, en perill de guerra dels reis de Mallorca amb els sobirans de Catalunya-Aragó, Jaume II de Mallorca atorgà una nova carta de poblament, amb privilegis processals especials, per als qui traslladessin la seva residència al cim del puig de Llívia. Tanmateix, la població es mantingué al peu del castell. A mitjan segle XIV ja hi havia un règim municipal establert. El 1366 la castlania de Llívia fou comprada per Ponç Descatllar a Bernat de So. L’antic castell de Llívia romangué en peu fins al segle XV. En aquest segle, durant la guerra contra Joan II, el castlà de Llívia, Damià Descatllar, sembla que adoptà una posició ambigua i que es decantà pel bàndol joanista i a favor del rei de França, al qual Joan II havia empenyorat Rosselló i Cerdanya per obtenir-ne ajut. A la fi de la guerra i continuada aquesta a la Cerdanya entre Joan II i Lluís XI de França, Descatllar es rebel·là obertament contra el rei francès, mentre que la vila de Puigcerdà, abans partidària de la Generalitat, era addicta a Lluís XI.
El 1479, després d’un setge de 14 mesos, Damià Descatllar vengué el castell de Llívia al rei de França, que el féu volar. Posteriorment, Descatllar hagué de donar comptes de la seva traïció en un judici. El mateix Descatllar, el 1493, assistí a la cort de Barcelona, en la qual es retornaren a la corona catalanoaragonesa el Rosselló i la Cerdanya.

La farmàcia Esteve de Llívia

La farmàcia Esteve de Llívia. Ajuntament de Llívia. - (Ampliar)

Llívia esdevé Vila. Mancada Llívia del seu castell, va ser posada immediatament sota protecció reial ("Lloc Reial"), essent regida per un batlle i un Conseller Municipal, si bé aquest sistema no esdevingué plenament estable fins al segle XVI. Per a l'elecció dels càrrecs públics s'instaurà un sistema d'insaculació l'any 1574. A la segona meitat del segle XVI es recolliren els antics privilegis al Llibre Ferrat (2), al qual s'afegiren alguns textos el 1579 i uns altres més el segle XVII.
El 1528, l'emperador Carles V concedí a Llívia el títol de Vila. Aquest va ser el títol més determinant de tota la història de Llívia, atès que va ser el que vaen argumentar els lliviencs un segle més tard, amb el Tractat dels Pirineus a la mà per oposar-se a formar part de França.
Entre el 1659 i el 1660 i en el marc del Tractat dels Pirineus, el regne de França aconseguí el nord de Catalunya: tot el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Per a aquesta comarca, la discussió va ser llarga, ja que tots tenien presents els avantatges estratègics que comportava la seva possessió, per la qual cosa hi hagué força discussions entre els comissionats espanyols i francesos. Els darrers arribaren a acceptar de deixar Bellver a Espanya i fins i tot Puigcerdà, mentre es garantiren l'annexió de 33 pobles cerdans, dels quals se salvà Llívia de formar-ne part, en al·legar Miquel de Salbà i de Vallgornera, comissionat espanyol, que el tractat parlava de villages o "pobles" i que Llívia no era altra cosa que una "vila" i, per tant, no podia formar part de la zona segregada.

Farmàcia Esteve. Pots monocroms, vidriats en blau cobalt per fora i esmaltats en blanc a l’interior, probablement de Talavera, segle XVI

Farmàcia Esteve. Albarells o pots de farmàcia monocroms, vidriats en blau cobalt per fora i esmaltats en blanc a l’interior, probablement de Talavera, segle XVI. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Els francesos, però, introduïren una darrera clàusula: mai més no podria fortificar-se aquesta població, cosa que va ser mig autojustificada pel Consell d'Aragó en argumentar que els francesos no retindrien Llívia i, per tant, la condició de no fortificar-la no era important, ja que s'havia començat la de Puigcerdà. A canvi, el camí que uniria Llívia amb Puigcerdà seria un camí reial, lliure de peatge.
El Tractat de Llívia de 1660 va ser l'acord complementari que en consumava la separació. Fins al 1716 pertanyé a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què ran de l'annexió de Catalunya a França durant la Guerra del Francès, va ser del departament del Segre. Però no fou fins al 1868, sota el definitiu Tractat de Baiona de 1868, que s'establiren les fites que separen els territoris estatals de França i Espanya, amb els agregats de Gorguja i Cereja, així com els camins que havia de seguir el bestiar per pasturar als prats comunals del Carlit i els drets de reg.
Cal tenir present que el concepte de sobirania estatal i el d'estat mateix no era el mateix a l'època en què se signà el Tractat dels Pirineus que el que tenim des del segle XIX i, molt més acusadament, des del segle XX. El canvi de sobirania dels municipis cerdans no fou inicialment traumàtic, ja que representava poc més que passar de dependre d'un senyor a passar a dependre d'un altre. Però a partir de la Revolució Francesa es detecta un canvi molt més acusat. La llengua francesa s'imposà com a única oficial, tal com passa encara avui dia. L'estat francés tractà d'esborrar tot rastre de l'antiga pertinença a Catalunya i els mateixos cerdans francesos maldaren per oblidar-la en benefici de la d'un estat més important. Tot i així, els matrimonis mixtos entre cerdans d'un i l'altre costat de la ratlla han estat freqüents sempre, igual que molts propietaris que tenen camps i masies a un i altre costat, protegits pel mateix Tractat dels Pirineus.

Festa a la plaça de Llívia. 1900-1920

Festa a la plaça de Llívia. 1900-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El segle XIX. Llívia pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà. La superfície conreada representa al voltant del 60% del terme, i és la de major volum de la Baixa Cerdanya. Gairebé una tercera part és de regadiu. Hi predomina el conreu de patates per sobre del de cereals, majoritàriament blat, els prats i els farratges.
Al segle XIX hi hagué una important activitat tèxtil, amb diverses fàbriques, així com dos molins fariners i altres indústries. Actualment, a més de l'agricultura, la població viu del comerç, rams de l'alimentació i del vestit, sobretot, i de serveis en general, així com de l'hosteleria.

Evolució demogràfica de Llívia

Evolució demogràfica de Llívia. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 55 focs; 1515, sense dades; 1553, 72 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llívia (Cerdanya)". Jordi Guàrdia Felip. 2018. Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN 84-49078-77-4.
"Museu municipal de Llívia. Petita història d'un ambiciós projecte". Josep Vinyet i Estebanell. 2012. ISBN 84-92789-20-7.
"El fòrum de Iulia Libica". O. Olesti, J. Guitart, C. Carreras, J. Guàrdia, J. 2015. Revista cerdana de recerca 1.
"Llívia". R. Garriga, M. Vilaseca i J. Vinyet. 2000. Quaderns de la Revista de Girona, Diputacióde Girona. ISBN 84-95187-10-8.
"Els oblidats comtes de Cerdanya, 798-1117". Joan Blasi Solsona. 1999. El Farell Edicions. ISBN 84-93041-81-6.
"El paper de la cerdanya en les relacions transpirinenques en època antiga". Jordi campillo i Oriol Mercadal. 1996. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXX.
"Cura mortuorum en el nordeste de la Península Ibèrica, siglos IV-XII dC". Gisela Ripoll i Núria Molits. 2014. Territorio, Sociedad y Poder, núm. 9.


Notes
(1) Segons explica la llegenda, el govern de Munussa es caracteritzà per un domini molt dur fins que s'enamorà de Lampègia, filla del duc d'Aquitània. Visqueren en pau i tranquil·litat a Llívia. Munussa es convertí al cristianisme i va fer bastir una ermita. Això va arribar a oïdes de l'emir de Còrdova, Abd-al-Rahman I, qui envià un exèrcit que ho arrasà tot al seu pas al llarg del Segre fins a Llívia. Munussa i Lampègia poqueren escapar fins als boscos d'Odelló, a la Perxa. Allí, hi amagaren la imatge de la Verge que s'havien endut per tal que no la destruïssin. Finalment, Munussa va ser capturat i decapitat, mentre que Lampègia va ser portada a Abd-el-Rahman, qui s'enamorà d'ella. - (Tornar al text)

(2) El 'Llibre Ferrat' és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta. Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. - (Tornar al text)


  • www.llivia.org------Web oficial de l'Ajuntament de Llívia.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Llívia

    Escut de Llívia

    Escut de Llívia - (Ampliar)

    Mapa de Llívia

    Situació del municipi de Llívia dins la comarca de la Cerdanya

    Moneda d'August. 27 aC – 14 dC

    Moneda d'August. 27 aC – 14 dC. Museu d'Art de Catalunya - (Ampliar)

    El valí Abd-el-Rahman ibn 'Abd-Allah al Gafiqi (?-732)

    El valí Abd-el-Rahman ibn 'Abd-Allah al Gafiqi (?-732). Detall de "Batalla de Tours". Viquipèdia - (Ampliar)

    Casc militar trobat a Llívia. Segle XV

    Casc militar trobat a Llívia. Segle XV. Museu de Llívia - (Ampliar)

    Restes de la inhumació del macaco de Les Colomines. 430-600 dC

    Restes de la inhumació del macaco de Les Colomines. 430-600 dC. Dibuix de Gisella Ripoll, op. cit. - (Ampliar)

    Carles V (1500-1558) concedí a Llívia el títol de Vila

    Carles V (1500-1558) concedí a Llívia el títol de Vila. Viquipèdia - (Ampliar)

    Mosqueter del Terç de la ciutat de Girona a Salses (1639-1640)

    Mosqueter del Terç de la ciutat de Girona a Salses (1639-1640). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    Signatura del tractat dels Pirineus entre Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659

    Signatura del tractat dels Pirineus entre Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659. Detall. Viquipèdia - (Veure'l sencer)

    Mosqueter de les Companyies del Capítol Episcopal de Barcelona a Salses (1639-1640)

    Mosqueter de les Companyies del Capítol Episcopal de Barcelona a Salses (1639-1640). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    Portada del 'Esborrany de carta de Josep Aparici referent a les contribucions pagades per les viles de Puigcerdà, Llívia i Bellver de Cerdanya (entre altres) durant els anys 1713 i 1714

    Esborrany de carta de Josep Aparici referent a les contribucions pagades per les viles de Puigcerdà, Llívia i Bellver de Cerdanya (entre altres) durant els anys 1713 i 1714. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    Relació de les poblacions que, distingint-se de la vegueria de Puigcerdà, abonen el cadastre sota els noms de [...] Llívia. Segle XVIII

    Relació de les poblacions que, distingint-se de la vegueria de Puigcerdà, abonen el cadastre sota els noms de [...] Llívia. Segle XVIII. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    Portada del 'Plan Catastral del término de la Villa de Llivia'. 1849

    Portada del 'Plan Catastral del término de la Villa de Llivia'. 1849. Arxiu municipal de Llívia - (Ampliar)

    Campanar i Casa de la Vila. 1900-1930

    Campanar i Casa de la Vila. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Visita del ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, a Llívia. A la dreta, el ministre i el governador civil de Girona, Ramon Muñoz-González. 1969

    Visita del ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, a Llívia. A la dreta, el ministre i el governador civil de Girona, Ramon Muñoz-González. 1969. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Església de la Mare de Déu dels Àngels

    Església de la Mare de Déu dels Àngels. Viquipèdia - (Ampliar)

    Altar de l'església de la Mare de Déu dels Àngels. 1934

    Altar de l'església de la Mare de Déu dels Àngels. 1934. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Vista interior de l'església de la Mare de Déu dels Àngels. 1924

    Vista interior de l'església de la Mare de Déu dels Àngels. 1924. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés