Dies abans, el 5 de maig, el virrei havia demanat per carta al rei permís per “arrasar todo el lugar”, el que no va ser aprovat ni pel virrei ni pel consell d’Aragó, però sí mostraren el seu acord en que s’havia de castigar de forma exemplar aquestes viles, confiscar tots els bens dels habitants i punir els culpables; com deia el rei, encara no era moment de “hacer nueva guerra”, atès que el gruix de tropes reials al principat encara no era suficient per fer front a una insurrecció general i per tant, Olivares i el monarca opinaven que de moment el que calia era paralitzar la rebel·lió fins un moment més oportú. També va ordenar que es castiguéssin als sodats del terç d’en Moles per la crema de l’església de Riudarenes i que es reconstruís, per així calmar el bisbat.
Els soldats arribaren a Santa Coloma cap a les 4 de la tarda del 14 de maig, i no varen trobar ningú a les cases, llevat de dues, la d’en Ramon de Farnés i una d’un pobre avi, qui es va dirigir al governador diguent-li que ell havia presenciat l’assassinat de Mont-rodon i col·laborava delatant quines eren les cases dels culpables. No trobaren ni batlle, ni jurats, a les cases hi havia menjar i vi, que els soldats arreplegaren abans de calar-hi foc. Ni el governador ni els caps dels terços podien controlar els soldats que saquejaren i cremaren totes les cases de Santa Coloma i Riudarenes, llevat de les dues d’en Ramon de Farnés.
Els soldats varen passar la nit a Santa Coloma i rodalies, i l’endemà començaren a enderrocar de les cases. Un tinent i un cap dels terços van fer una llista de les 48 cases que trobaren cremades i Josep d’Homs de les vuit que enderrocaren. Santa Coloma, a l'època, tenia 250 cases. Com diu l’historiador Miquel Borrell: no cal que busquem cap llindar anterior al 1640 a les cases més antigues de Santa Coloma.

Església de Sant Pere Cercada, Viquipèdia. - (Ampliar)

El dia 16 els terços marxaren cap a Girona per falta d’aliments, la ciutat es negà a allotjar-los, i els tancaren les portes de la muralla de la ciutat; no varen tenir altre remei que passar la nit al ras a les afores de la ciutat. Un cop els soldats van abandonar Santa Coloma arribaren a la vila els farnesencs. En veure que totes les cases havien estat cremades, menys les d’en Ramon de Farnés, a l'actual plaça, pensant que en Ramon els havia traït, li varen calar foc. Aquesta, però, no seria la fi de la casa Farners, que va durar fins el 1874, en que va ser destruïda per les tropes carlistes del general Savalls.
La brutal i desmesurada represalia contra Santa Coloma de Farners i Riudarenes va acabar d’encendre els ànims i la indignació de la pagesia, i la revolta va anar creixent.

Santa Coloma des del camí del castell de Farners. - (Ampliar)

El 22 de maig de 1640 es reuniren a la parroquia de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, els pagesos revoltats amb la intenció d’alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, entraren a la presó de Barcelona i alliberaren tots els presos. Les tropes del comte-duc foren expulsades del Principat pels Segadors. En la seva retirada, el 30 de maig, els terços cremaren Montiró, església inclosa.
El 7 de juny de 1640 es reuneixen, altre cop, a Sant Andreu de Palomar els Segadors, per entrar a Barcelona amb l’excusa que era temps de sega i llogar-se per aquesta fi, però la seva intenció no era aquesta. Quan els segadors passaren pel carrer Ample i arribaren a la casa del difunt algutzir Mont-rodon, un dels seus homes, possiblement el que va aconseguir de fugir de les flames el 30 d’abril, va reconèixer un segador que havia participat a l’incident de Santa Coloma de Farners i l’atacà. Els segadors s’alçaren en armes, i a partir d’aquest moment es dedicaren a buscar els culpables dels abusos dels soldats. El virrei, alertat, preparà una galera per fugir. Va caure per la platja, on els segadors el reconeixeren. i allí trobà la seva fi.

Església de Sant Miquel de Cladells. Viquipèdia. - (Ampliar)

Els conflictes del segle XIX. Les Guerres Carlistes. Entre els altres conflictes bèl·lics que afectaren el país, tingué una repercussió especial la Guerra del Francès. La població va ser abandonada el 1809 per una gran part dels habitants, que es refugiaren en diversos indrets de la contrada fugint de les tropes franceses; hi hagué destruccions i saqueigs i molts dels qui havien partit no retornaren fins el 1810.
Les guerres civils i carlistes del segle XIX afectaren també Santa Coloma, i les bandes reialistes i les forces carlistes hi trobaren gent disposada a engruixir les files dels anomenats “facciosos”; 85 colomencs foren considerats rebels per haver participat en la guerra dels Matiners (1847-1849). Durant la tercera guerra Carlista, Santa Coloma i els seus agregats de Castanyet i Sant Pere Cercada van ser un nucli important del carlisme. En una llista elaborada el 1874, d'un total de 287 contibuents o caps de família, 147 eren considerats clarament carlins, un 51%, dels quals 74 van prendre part activa en la guerra. El setembre de 1873 l'alcalde isidre Cortacans va enviar una altra llista de 192 veïns que "profesan marcadamente opinión carlista". El 1874 va ser incendiada la casa dels Farners a la plaça.

Permís per al soldat carlí Ramon Casalprim, veí de Santa Coloma, signat pel brigadier o general Auguet, militar carlí que tingué a les seves ordres gairebé tots els voluntaris colomencs que lluitaren per la causa de Carles VII. Arxiu Històric Comarcal de la Selva. - (Ampliar)

Una figura important al món polític carlí va ser el colomenc Josep Iglesias Sobreriba (1822-1895), de Can Iglesias, diputat provincial el 1860-1864 i senador a Madrid el 1871-1872. Iglesias va ser un destacat membre del partit carlista i president de la Junta Catòlico-Monàrquica del districte colomenc.
El juliol de 1874 Josep Iglesias va comprar a l'armeria Domingo Costas de Barcelona un total de 100 fusells Remington i 20.000 cartutxos pels quals va pagar 1.330 duros, fusells que van ser lliurats, segurament, a les tropes carlistes. Acabada la guerra el 1876, Iglesias va continuar militant al tradicionalisme i ocupà càrrecs importants, com el de sots-delegat carlí a la província de Girona, fins que va dimitir el juny de 1888. Josep Iglesias va morir a Santa Coloma el 1895.

Retrat d'estudi del músic i compositor Josep Gravalosa Geronés (Santa Coloma de Farners 23/07/1882 - Sant Feliu de Guíxols 24/09/1975) tocant el violí. 1925-1930. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El 1884, una part de la guarnició militar adscrita a la vila es declarava republicana i iniciava un aixecament dirigit pels oficials Ramon Ferrándiz i Manuel Bellés, partidaris de la política de Ruiz Zorrilla, que foren capturats en terres de la Garrotxa i executats a Girona, a la muralla prop del baluard de la Mercè, malgrat les veus que s’alçaren a favor de l’indult.
Les lleis d’exclaustració de 1835 determinaren la sortida dels franciscans que regien la capella i hospici de Bellver, dins la vila, al xamfrà del carrer del Raval amb la riera dels Frares, que depenien del monestir veí de Sant Salvi de Cladells; aquesta capella, erigida el 1618, va ser cedida als franciscans el 1691, molt destruïda per la invasió napoleònica i enderrocada amb motiu de l’exclaustració. Els jesuïtes s’establiren a Santa Coloma en 1850-1868 i també fracassà l’intent dels pares de la Sagrada Família (1876-1882); les religioses de l’Immaculat Cor de Maria tingueren un col·legi des del 1856 fins al 1974 i perdura encara avui el dels germans de la Doctrina Cristiana, establerts a Santa Coloma el 1903, quan foren expulsats de França.

Balneari Termes Orion. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El segle XX. El 1906 Santa Coloma fou declarada ciutat pel rei Alfons XIII “por el aumento de población e importancia agrícola, industrial y comercial”, segons el decret donat a Sant Sebastià el 10 de setembre d’aquell any.
Durant la Guerra Civil, el balneari Termes Orion de Santa Coloma de Farners, aleshores Farners de la Selva, va ser una clínica militar. El servei es va habilitar al centre de descans i de relaxació per als refugiats republicans i l'abril del 1938 va acollir els brigadistes internacionals. El setembre del 1937 ja hi havia 420 refugiats, vinguts d'Aragó, Santander i el País Basc. La clínica va estar operativa fins al gener del 1939.
El 1950 es va celebrar el mil·lenari i amb aquest motiu es convocà un certamen històric gràcies al qual es publicà la "Historia de Santa Coloma de Farnés y su comarca", a càrrec del catedràtic J. M. Millàs i Vallicrosa i el rector F. Rabassa, obra de consulta bàsica per a conèixer la població.

Grup Escolar i Passeig de Sant Salvador. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El castell de Farners. Apareix documentat el 1046 al jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I. El castell era un feu del vescomtat de Cardona i la castlania la van ostentar la família Farners fins al segle XIII, quan va passar als Vilademany. El 1240 Pere Ramon de Vilademany ho va cedir en testament al seu fill Arnau, i va lligar la dependència senyorial al vescomte Ramon Folc IV de Cardona.
Hi va haver discrepàncies a finals del segle XIII entre la sobirania que exercia el rei Pere el Gran, que reclamava la potestat del castell al vescomte Ramon Folc VI de Cardona, i aquest, que es resistia a cedir-la, la qual cosa va arribar a crear un greu problema de jurisdicció fins ben passat el segle XIV. El castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe va tornar a ser ocupat altre cop pels pagesos condemnats, que n'havien quedat exclosos dels beneficis. Després de Joan Pere de Vilademany va passar a Carles de Vilademany i de Cruïlles, i els últims senyors del patrimoni dels Vilademany van ser els comtes d'Aranda i el seu successor, el duc d'Híjar.

Castell de Farners. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió.
El castell té una superfície de 200 m2 en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven els amples murs baixos, uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV, i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'entrada principal del castell és una porta a l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets.
Al peu del cim on s'enfila el castell hi ha una plana amb l'ermita de la Mare de Déu de Farners, original del segle XIII, però totalment reconstruïda al XVII.

Balneari Termes Orion. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Santa Coloma de Farners. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 97 focs; 1515, 76 focs; 1553, 112 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

---

Notes
(1) L'1 de novembre d'aquell any (886), Carles el Gros va signar a París un precepte per al bisbe de Girona Teotari. Mitjançant aquest document concedia la immunitat a l'Església gironina, seguint el que havien fet els seus avantpassats Carles el Calb i Lluís el Tartamut, li confirmava els seus béns i els incrementava amb noves donacions. Entre aquestes trobem: [...] Largitur etiam nostra clementia ad supradictam sedem sancte Marie vel Sancti Felicis martyris Christi pro remedium anime nostre vel predecessorum parentumque nostrorum in supradictum comitatum Gerundense, villam que vocatur Elzeda cum omnibus adjacentiis suis, hoc est, ab oriente per semitam que pergit usque ad Ribamfractam, a meridie autem a Cruce usque ad confines Arbutie, de parte occidentis usque ad Jotianneto, et de septentrionem per rivulum qui vocatur Vallis Urcea et pervenit ad Sanctam Columbam usque ad aliam ripam alvei [...]. Esmentat a ""Santa Coloma de Farners a l'alta edat mitjana..." (op. cit.). - (Tornar al text)

(2) Se'n produïren fins l'any 942, en que una ràtzia hongaresa travessà, saquejant-los, els comtats carolingis, en especial els de Besalú i Girona, i arribaren a les portes de Barcelona, i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Larida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa, que van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí. En la seva fugida per traspassar els Pirineus, van ser derrotats en la Batalla de Baltarga per les host conjuntes catalanes i provençals. - (Tornar al text)

(3) Mont-rodon no era un desconegut. Va ser l’encarregat de perseguir el bandolerisme al Principat, ell mateix va detenir en Toca-sons i va participar en l’interrogatori, tortura i execució de Joan Sala, àlies Serrallonga, també havia fer tancar els tallers tèxtils del Maresme que comerciaven amb França i va ser l’encarregat d’empresonar a Francesc de Tamarit i els diputats que defensaven les causes entre el poble i els abusos dels soldats el 18 de març de 1640. - (Tornar al text)

(4) Del Llibre d’òbits de l’església parroquial de Santa Coloma de Farners, 1640, foli 112 : “Any de la Nativitat del Senyor 1640, el dia dilluns 30 d’abril, dintre l’hostal d’en Masó, al raval de la vila de Santa Coloma de Farners, diòMcesis Gironina, va morir D. Miquel Joan de Montrodon, Agutzil Reial, ciutadà barceloní, sense rebre els sagraments; el seu cadàver mig cremat, reconegut de la cara, tombat cap a terra, fou sepultat en un tumult del cementiri de l’església parroquial de la vila esmentada, a dia divendres, 4 de maig de l’expressat any.” - (Tornar al text)

(5) La capacitat d’organitzar tan ràpidament un grup d’homes armats, no era sorprenent a la Catalunya del segle XVII. S'acabava de sortir de les lluites entre Nyerros i Cadells, era l’època del bandolerisme, s'estava familiaritzat amb l’ús d’armes de foc, a cada casa hi havia com a mínim un trabuc. A diferència d’altres regnes, com Castella, a on només podien portar armes els “hidalgos” i els soldats, les constitucions catalanes només prohibien les armes curtes de foc. Hi havia el costum de fer repic de campanes per alertar de qualsevol incident, i s’utilitzava tot un llenguatge a base de tocs que s’anaven repetint de campanar a campanar, de poble a poble informant així a d’una situació de perill a la qual els veïns acudien ràpidament i ben preparats. - (Tornar al text)

---

Bibliografia
"Historia de Santa Coloma de Farnés y su comarca". J.M. Millàs Vallicrosa i Francesc Rabassa Arigos. 1950. Junta del Milenario.
"Santa Coloma de Farners a l'alta edat mitjana: la vila, l'ermita, el castell". J.M. Llorens, Gemma Font, Sandra Pujadas. 1994. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIII.
"Santa Coloma de Farners a l'Edat Moderna: segles XVI-XVII-XVIII". Miquel Borrell i Sabater. 2011. Ajuntament de Santa Coloma de Farners. ISBN 978-8460-653-059.
"Notícies sobre la guerra del francès a la Selva a la premsa patriòtica (1808 - 1809)". Joan Fort i Olivella. 1984. Quaderns de la Selva.
"La Guerra del Francès a la Selva: l'impacte de l'ocupació napoleònica al món rural". Jordi Bohigas i Francesc Xavier Morales. 2008. Santa Coloma de Farners, Centre d'Estudis Selvatans. 978-8492-195-664-00.
"La Tercera Guerra carlina a Santa Coloma de Farners". Xavier Pérez Gómez. 1998. Quaderns de la Selva, núm. 10.
"La Guerra Civil a Santa Coloma de Farners". Eugeni Caireta i Sampere. 1991. Centre d'Estudis Selvatans, Santa coloma de Farners. ISBN 84-600-7666-0.
"Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol". Ma. Àngels Bartés i Carme Hereu. 2004. Col·lecció "Coneixem Santa Coloma, aprenem", núm. 5. DL GI-688-2004.

---

www.scf.cat/---Web oficial de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)