Caldes de Malavella

Restes de les antigues termes romanes del Puig de Sant Grau a Caldes de Malavella. 1902. Amadeu Mauri Aulet. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Un dels quatre vasos Apol·linars on apareixen indicades Gerunda i Aquis Voconis, segle I dC. Viquipèdia - (Ampliar)

Ciutadà romà. Segle I dC. "The Costumes of all Nations". C. Rohrbach i A. Kretschmer. London 1882 - (Ampliar)

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

Goigs en honor de Santa Seclina - (Ampliar)

Jardins de Sant Grau - (Ampliar)

Pica baptismal de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Detall del castell de Caldes - (Ampliar)

Torre del castell de Caldes - (Ampliar)

Façana del balneari Prats - (Ampliar)

Capella lateral de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Interior de la nau de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Detall del brollador de Vichy Catalán - (Ampliar)

La font de la Vaca - (Ampliar)

Detall de la font de la Vaca - (Ampliar)

Campanar de l'ermita de Sant Maurici - (Ampliar)

Anunci del Balneari i de l'aigua Vichy Catalán. 1947 - (Ampliar)

Caldes de Malavella

Història de Caldes de Malavella.

Els orígens. El 1876 es descobriren al Puig de les Ànimes restes arqueològiques (puntes de sageta, ganivets de sílex i fragments de ceràmica, juntament amb dents i ossos de cérvol i de cavall), que són els primers indicis d'establiment humà. Es daten al Paleolític Superior, de fa entre 30.000 i 10.000 anys (1). Aquestes restes testimonien que Caldes ja era lloc de pas d'humans en el Paleolític, que en època de cacera es desplaçaven seguint els ramats d'animals i havien de parar a descansar en llocs on hi havia aigua.
Al segle I dC, amb la romanització, Caldes esdevé nucli urbè. El fet de tenir deus d'aigua calenta va impel·lir que es convertis en una important estació termal nomenada "Aquis Voconis" o "Aquae Calidae" (2), esmentada al Vasos Apol·linars. Posteriorment, i amb l'estatut del dret llatí, la població de Caldes va passar a ser municipi romà.
Aquae Calidae, a diferència d'altres ciutats romanes que van néixer per conveniè:ncia militar o estratègic, es constituí a partir d'un interès per la salut i el lleure. La gent acudia a les termes per curar-se, atès que l'aigua de Caldes tenia qualitats medicinals. El fet que se situés a prop del traçat de la Via Augusta ajudava que molts viatgers es paressin per descansar i avituallar-se-hi. Durant l'època del cristianisme, en els segles IV i V dC, va bastir una necròpoli paleocristiana entre l'actual carrer Sant Esteve i el Passeig de Ronda, als afores del que hauria estat el nucli romà.

Ruïnes termes romanes de Caldes de Malavella. Dibuix d'Alfons Gelabert i Buxó, 1880. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Les termes romanes de Sant Grau. El 1880 es va descobrir, al mateix Puig de les Ànimes, una piscina pertanyent a un conjunt termal d'època romana, amb forma rectangular de 9 m de llargada per 5,76 m d'amplada i en el seu fons 7,45 m de llargada per 4,40 m d'amplada, i una escala de tres graons a tot volt, i també part de les canalitzacions i desguassos. S’hi distingeixen encara dues galeries paral·leles cobertes amb volta de canó, una de les quals era dividida en tres compartiments, el central el doble dels altres, i un corredor que comunicava amb quatre petits dipòsits d’aigua. En les excavacions aparegueren un cap de gos de bronze, un pedestal de pedra, monedes romanes d’èpoques diverses i un vas buidat en arrel de bruc que s’exhibeix al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants de Girona, on hi ha també una inscripció romana trobada el 1871, dedicada a Apol·lo, que acaba amb la fórmula corrent “lloc concedit per decret dels decurions”.
Les restes esmentades i els fragments de ceràmica i petits bronzes del segle IV dC localitzats, evidencien la intensa ocupació i la prosperitat del lloc a l’època romana, que s’identifica amb el punt de sojorn que els itineraris gravats en els vasos votius Apol·linars anomenen "Aquis Voconis", hipòtesi abonada pel fet que prop d’aquest indret passa la via romana i pel testimoni dels vasos, que assenyalen 24.000 passes des de la mansió de Cinnicià (Cinicciano), situada 12.000 passos al nord de Girona. Una altra inscripció cita càrrecs municipals i planteja la possibilitat que hagués dut el nom d’"Aquae Calidae".

[Article principal]

Banys romans de Caldes de Malavella. 1902-1905. Amadeu Mauri Aulet. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

L'evolució urbana de Caldes. L'evolució medieval de Caldes va comportar l'emmurallament de la vila, del qual ens queden uns panys de paret i tres torres circulars ubicades al Turó de Sant Grau. Aquí s'ubicava el castell anomenat de Caldes, que es va convertir en símbol de poder feudal: es van prohibir els banys públics utilitzats pels romans i al seu lloc es va aixecar aquest castell. Anys més tard, els banys s'utilitzaren com a hospital per a activitats curatives.
L'altre castell anomenat de Malavella, del segle XI, es troba al turó de Sant Maurici i en la seva època era de proporcions importants. Aquí també es troba l'ermita de Sant Maurici, d'època més moderna, que és d'una sola nau i es va edificar aprofitant una de les torres del castell. A Caldes hi va haver diferències entre l'església i la noblesa, per la qual cosa l'església romànica de Sant Esteve no forma part del nucli urbà. Està situada fora de les muralles, però amb el temps ambdues parts es van anar ajuntant a causa del creixement i es va formar un petit raval.
Durant el segle XVII i a causa del creixement, les activitats agràries i artesanals van cobrar importància gràcies al pas de viatgers per la Via Augusta, llavors ja anomenat Camí Ral. A partir d'aquest moment Caldes era una població rural amb aigua termal però sense explotació ni pràcticament cap altre ús de l'aigua, que l'ús personal, mentre que altres zones del nostre país a començaments del segle XIX ja comptaven amb establiments particulars de banys i explotacions de tractaments terapèutics.

6 de juny de 1221. Venda de Ramon de Gironella a Guillem Bru de la quarta part de la dècima de Caldes de Malavella i de la de Franciac amb el consentiment del bisbe Alemany de Girona. Monestir de Sant Daniel de Girona - (Ampliar)

Els balnearis. A la segona meitat del segle XIX Caldes esdevingué lentament vila balneària. Els brolladors que ho van fer possible estaven situats en tres turons: el Puig de les Ànimes on hi havia més de dos brolladors, la font de la "Pedrera", la font Xica i la font del Fetge. En el nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s'ubicaven les fonts que van ser explotades tradicionalment pels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l'Hospital i la font de Sant Narcís o d'en Pla. Finalment, i molt a prop del Puig de les Moleres, la Font de la Mina o d'en Xiberta i el Raig o Rec d'en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una rasa per dessecar un camp pantanós.
El 1840 es va construir el primer establiment de banys modern, aprofitant les aigües d'"Els Bullidors", i a més es van instal·lar altres cases de banys, petits edificis amb capacitat limitada, que serien els antecedents dels futurs balnearis. A partir d'aquest moment amb la construcció dels grans balnearis, Caldes es consolidà com a poble d'estiueig entorn de l'activitat balneària, el que comportà un augment de la població, procedent majoritàriament de Barcelona i, sovint, d'elevada posició social. Això comporta canvis dins de l'estructura de la població. Caldes s'expandiria entorn de l'àrea d'influència dels balnearis, on es construiren noves edificacions d'aspecte modernista. Apareixen també altres elements com jardins, parcs i passeigs que utilitzaven els estiuejants per gaudir de la calma i tranquil·litat de la vida rural. L'estacié de ferrocarril facilità l'accés i l'afluència dels visitants.

Publicació 'Revista de El Vichy Catalán' començada a editar l'U de maig de 1897 - (Ampliar)

A causa de la importància que cobra l'aigua, es modificaren les activitats econòmiques i començaran a girar al voltant de les termes i els estiuejants, i paral·lelament a la revitalització d'aquestes activitats, s'inicià un procés de comercialització de l'aigua mineral, que no assoliria unes dimensions considerables fins als anys trenta. Com a conseqüècia aparegué una nova oferta laboral basada tant en el sector dels serveis com en la indústria embotelladora. Les fonts termals que afloren al terme són explotades per tres empreses envasadores entre les que destaca Vichy Catalán, i dos balnearis que en conjunt constitueixen la font principal de riquesa del municipi i el primer centre d’embotellament d’aigua carbònica dels Països Catalans.

Balneari Prats. Ca. 1920. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

El castell de Caldes. En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “carta forum de Calidis”, document en el que són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes: “Raimundum Guilelmum de Calidis”, “Guilelmus Raimundus de Calidis”, etc. Sembla que aquest castell de Caldes va pertànyer, inicialment, al vescomtat de Cabrera, però el 1240 es troba lligat al castell de Llagostera, de domini reial, com ho demostra el fet que el rei Jaume I concedís aquell mateix any tot un seguit de privilegis i franqueses als homes d’ambdós castells.
A partir de la creació de la baronia de Llagostera, l’any 1375, en passà a formar part fins a la fi del segle XVIII. El castell va ser enderrocat a final del segle XIX. Encara es conserva una construcció circular de 6 m d’alçària, situada a l’extrem sud del solar que dóna al carrer de les Termes Romanes. És un tipus de construcció amb una base esglaonada amb petites diferències en l’aparell, compost per carreus quadrats, disposats en filades alineades, fixats amb morter de calç. Es data a la segona meitat del segle XII i el segle XIII, malgrat que els fonaments podrien correspondre a època romana.
La torre té adossat un gran llenç de mur, en direcció nord-sud, d’uns 20 m de llargada, amb un parament irregular amb abundant calç, que tapa bona part de les pedres. Aquest fet, juntament amb dues fileres d’encaixos disposats en un mateix pla, fa pensar que el mur degué ser construït amb el sistema d’encofrat. És datat a partir del segle XIV, atès que, al contrari que a la torre, aquí s’aprofiten materials com totxos i teules, algunes de romanes i d’altres de medievals.

El castell de Caldes - (Ampliar)

El castell de Malavella. L'any 1054 es documenta un "Castro Vetulo" que en un altre document de 1057 s'anomena "Castro quod dicunt Malavela". El primer document és una escriptura de donació feta per la comtessa Ermessenda de Carcassona, a Oldegold i a la seva muller Sabrosa, d'un terreny situat en el comtat de Girona, a la parròquia de Santa Maria i Sant Esteve de Caldes. L'afrontació occidental d'aquest terreny és l'esmentat "Castro Vetulo". El segon document és el jurament pel fet pel senescal Amat Elderic a la comtessa Almodis, muller de Ramon Berenguer I.
El 1225 es documenta el castell de "Malavetula". Al segle XIV ja s'assigna el nom de la vila de Caldes amb la forma com la coneixem actualment: "Calidis de Malaveglia" (1309). En aquesta època va ser un castell feudal, possiblement vinculat al Castell de Llagostera. Almenys des del segle XIII, i des de 1375 fins a la fi de l'antic règim pertangué a la baronia de Llagostera. L'any 1831, el castell pertanyia al duc de Medinaceli, com a Vescomte de Cabrera.
Al costat nord, s'hi conserven restes de cases construïdes posteriorment, que van aprofitar el llenç nord del castell. A l'angle nord-oest, restes del que havia estat una torre de planta quadrangular, i restes de l'antiga capella del Castell, dedicada a Sant Maurici. A les parets s'aprecien restes de possible pintura mural que hauria cobert els murs de la capella. A langle sud-est, encara es conserva una torre quadrangular d'uns 7 metres d'alçada. Està feta de carreus irregulars disposats horitzontalment. Al mur del costat est hi hauria hagut un gran portal. Aquest mur, pel costat exterior, està molt reformat; s'hi va construir un oratori dedicat a la Mare de Déu de Lorda.

Ermita de Sant Maurici de Malavella. 1901-1905. Amadeu Mauri Aulet. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Sant Maurici, Franciac i Santa Seclina. L’ermita de Sant Maurici està situada al costat de les ruïnes del castell de Malavella, que també formà part de la baronia de Llagostera. Les seves restes es confonen amb les del castell de Malavella, del que aprofità una de les torres com a absis. Podria ser coetània al castell, documentat des del 1058. De nau rectangular, se'n conserva mig absis, una bona part del mur de migdia i fragments dels murs de ponent i tramuntana. D’altres ruïnes del castell varen ser aprofitades per a dedicar un oratori a a la Mare de Déu de Lorda.

Interior de l'ermita de Sant Maurici. Ca. 1900. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Les parròquies rurals de Franciac i de Santa Seclina sempre han format part del terme de Caldes i de l’antiga baronia de Llagostera. El poble de Franciac forma un petit nucli de masos i algunes cases modernes, aglutinades entorn de l’església parroquial de Sant Mateu, que conserva a la part nord un mur d’època romànica, però va ser totalment reconstruïda a la segona meitat del segle XVIII. Sobre la porta principal figura la data del 1773 i en la de la sagristia la del 1762. El lloc és conegut des del segle XIII com a parròquia rural pertanyent a l’ardiaconat de la Selva. Al segle XVII l’antiga creu de Franciac, al vell camí ral de Girona, era un indret de molts bandolers.
L’església parroquial de Santa Seclina, totalment renovada en època barroca, destaca per el seu esvelt campanar. Des del segle XIII figura als antics nomenclàtors de la diòcesi gironina com a parròquia rural amb el nom de Santa Seculina o Seclina. En aquest veïnat resten uns murs, l’absis i un arc triomfal de l’església preromànica de Caulès Vell, dedicada a sant Esteve.

Vista general de Santa Seclina. Ca. 1900. Valentí Fargnoli i Annetta. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El Camp dels Ninots. L'espai es un volcà extint del Pliocè en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Les condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, varen provocarla preservació de fòssils: hi apareixen esquelets complets i en connexió anatòmica. Els animals que morien al voltant quedaven submergits per les aigües i els seus cossos acabaven dipositats al fons del llac. El projecte d’investigació de l'espai es va iniciar l’any 2003 i els resultats obtinguts són extraordinaris. La gran quantitat de fòssils recuperats fins ara, en una superfície que ocupa aproximadament 250.000 m2, fan d’aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 3 milions d’anys. El conjunt de fòssils proporciona dades directes referents a l’entorn biològic i climàtic del nord-est peninsular durant el Pliocè. Una de les seves xemeneies aflora al Castell de Malavella, amb espectaculars formacions basàltiques hexagonals.

Evolució demogràfica de Caldes de Malavella. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 101 focs; 1515, 98 focs; 1553, 130 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Restauració i condicionament de les termes romanes de Caldes de Malavella". Lluís Bayona i Lluís Buscató i Somoza. 2011. Quaderns de la Selva, núm. 23.
"Caldes de Malavella desapareguda". Marc Martínez i Mateu Ciurana. 2021. Efadós. ISBN 84-1824-350-9.
"L'Abans de Caldes de Malavella. Recull gràfic 1890-1975". J.M. Casas, A, Vilà i altres. 2015. Rfadós. ISBN 84-1654-706-7.

Notes
(1) L'existència de vasos de ceràmica a mà i puntes de fletxa d'aletes i peduncle, va fer que Bosch i Gimpera i Lluís Pericot consideressin el jaciment com a Neolític i Calcolític. Segons Jordi Estévez, que en va estudiar la fauna i la indústria lítica, es tractaria en gran part d'un jaciment Magdalenià. Narcís Soler confirmà aquesta cronologia i assenyalà també la presència d'alguns elements lítics que podrien portar la cronologia del jaciment fins el Solutrià. - (Tornar al text)

(2) "Aquis Voconis" i "Aquae Calidae" són dos noms romans que no hi ha consens en aplicar-los a Caldes de Malavella i Caldes de Montbui. "Aquis Voconis" tradicionalment s'ha volgut identificar amb l'actual població de Caldes de Malavella, tot i que una part dels investigadors creu que aquest municipi era Aigües Càlides, i no pas Aigües Vocònies. - (Tornar al text)

www.caldesdemalavella.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Caldes de Malavella.

Mural de Santi Roca D. Costa------Treballs d'elaboració i resultat del mural a la plaça de la Creu.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Caldes de Malavella.

Situació del municipi de Caldes de Malavella dins la comarca de la Selva

L'emperador Claudi (10 aC - 54 dC), durant el regnat del qual es varen construir les termes de Caldes de Malavella. Viquipèdia.

Restes de les termes romanes de Caldes de Malavella, 1925. Fragment de fotografia estereoscòpica de Manuel Genovart i Boixet. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

Escut del vescomtat de Cabrera

Jardins de Sant Grau - (Ampliar)

Capella del balneari Vichy Catalán. 1900-1930. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Detall de la decoració de la Casa Rosa - (Ampliar)

Ull de bou de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Segells municipals de Caldes de Malavella. Publicats a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

El balneari Prats - (Ampliar)

Detall del monument a Francesc Mas i Ros - (Ampliar)

Detall de la porta de la casa Mas Ros - (Ampliar)

Església de Sant Esteve - (Ampliar)

Oratori a la Mare de Déu de Lorda a l'ermita de Sant Maurici - (Ampliar)

Imatge de la Mare de Déu de Lorda a l'oratori de l'ermita de Sant Maurici - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Actualitzat: 25/01/2026

www.caldesdemalavella.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Caldes de Malavella. Mural de Santi Roca D. Costa------Treballs d'elaboració i resultat del mural a la plaça de la Creu.

www.caldesdemalavella.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Caldes de Malavella.

Mural de Santi Roca D. Costa------Treballs d'elaboració i resultat del mural a la plaça de la Creu.