Comarca de la Selva. Breda

Nucli Levallois sobre ascla de sílex. Paleolític, uns 70.000 aC. - (Ampliar)

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (846- 879), rei carolingi fill gran de Carles el Calb. Viquipèdia - (Ampliar)

Campanar de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038. Imatge de Baldiri Barat www.monestirs.cat - (Ampliar)

Monjos benedictins reben la regla del fundador l'ordre, Sant Benet de Núrsia. Miniatura del segle XII (detall).
Viquipèdia - (Veure sencer)

El Comte-Duc d'Olivares (1587-1645), retrat atribuït a Velázquez, 1623. Viquipèdia - (Ampliar)

L'arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740). Viquipèdia - (Ampliar)

Uniformes del batalló que manà el coronel Josep Manso durant la Guerra del Francès. Gravat de J. Serra, 1861. SGDAP Ajuntament de Girona. -
(Ampliar)

Ajuntament de Breda. Viquipèdia. -
(Ampliar)

Breda

Les primeres referències històriques. El primer vestigi d'ocupació de l'espai que avui coneixem com Breda, és un nucli Levallois sobre ascla de sílex, trobat en un indret no identificat dels voltants de la riera de Breda. Aquesta eina de pedra és la troballa més antiga que s'ha fet en tota la zona del Montseny.
La primera referència documental on apareix en nom de Breda és un privilegi de l'any 878 mitjançant el qual el rei franc Lluís el Tartamut, fill gran de Carles el Calb, concedeix al bisbe Frodoí, de Barcelona, diverses propietats situades en la zona del Montseny (1). Breda era, aleshores, una vila rural, i haurien de passar dos segles fins a poder afirmar que hi havia una població ben assentada.

Reducció de tasca. Sant Salvador de Breda. 20 de juny 1461. Detall de la signatura. Fra Joan Cises, prior del monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, amb el consentiment de l'abat i la comunitat, atorga als germans Joan i Salvador Bisbe, de Blanes, una reducció de la tasca per emfiteusi de 15 jugades de terra erma i boscana al lloc dit "Vallarnau" o "Santa Cristina" del terme de Lloret, que passa a ser un cens de 9 diners anuals. Per aquesta reducció reconeix haver rebut 13 sous. Biblioteca de Catalunya. Perg. 302, Reg. 20714. - (Veure sencer)

Santa Maria de Breda. Entre els anys 878 i 1038 caldria situar la construcció de la primitiva església romànica de Santa Maria de Breda, que tenia una nau i un absis semicircular, la nau amb coberta de volta apuntada i l'absis de quart d'esfera. Es conserven vestigis de pintures murals originals a la cúpula. En reformes posteriors se li van afegir dues capelles laterals que formen un transsepte. Per l'exterior l'absis està decorat amb un fris d'arcuacions cegues llombardes. Adossat al costat de migdia de l'edifici actual hi ha el campanar vuitavat del segle XVIII, format per dos cossos, amb obertures d'arc apuntat.
Quan l'edifici deixà de ser església parroquial per la desamortització del segle XIX, esdevingué seu de l'Ajuntament i s'afegiren dues plantes sobre la nau de l'església, de manera que l'edifici presenta actualment una estructura de planta baixa i dos pisos. L'edific actualment també acull el Museu Municipal Josep Aragay.

Absis de Santa Maria de Breda. Imatge d'Alberto González, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

Monestir de Sant Salvador. L'impuls definitiu de Breda vindria donat pels esposos Guerau I de Cabrera i Ermessenda de Montsoriu, vescomtes de Girona, quan fundaren un monestir benedictí en aquesta vila, dedicat a Sant Salvador, un dels més importants dels que van existir en les comarques gironines, fundat el 4 de juny de l'any 1038, i el dotaren econòmicament per tal de garantir el manteniment de la seva activitat (2). El primer abat va ser Sunyer (1038-1067), que va començar la construcció de la seva església consagrada el 1068 (3).
De l'antiga edificació romànica es conserva el campanar. La construcció de l'església, d'una única nau gòtica (33 metres de llarg per 12,5 d'ample) es va allargar uns dos-cents anys, d'inicis del segle XIV fins a principis del segle XVI. La part més antiga es la zona del presbiteri, i la més nova la de la façana.

Busts reliquiaris dels sants Iscle i Victòria a Sant Salvador de Breda, 1922. Fotografia de Josep Salvany (1866-1929), ca. 1920. Biblioteca de Catalunya. Viquipèdia. - (Ampliar)

En la zona presbiterial de l'església hi trobem un absis amb cinc capelles, cada una d'elles amb un finestral. Abans d'arribar al presbiteri, a la banda esquerra, hi ha la Capella del Sant Crist i la porta d'entrada al campanar, i a la banda dreta, la sagristia, on actualment s'hi ha situat un petit museu parroquial. Al costat de la sagristia s'hi troba l'anomenada capella del Santíssim, a través de la qual, en temps de vida monacal, es podia accedir al claustre i a una escala que menava al lloc on hi havia l'orgue del monestir, que va ser desfet en temps de la Guerra del Francès.
Durant l'època de vida monacal hi havia un Cor o lloc destinat als cantors, on hom resava i cantava durant l'ofici, que ocupava el centre de la nau. Aquest Cor era fet de pedra, però abandonat pels monjos va ser desmuntat per aprofitar-la per construir un molí. L'emplaçament de l'actual Cor, situat sobre la porta de l'església, data del 1857.

Claustre de Sant Salvador de Breda, monestir benedictí fundat el 1038. Imatge d'Alberto González, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

De l'antic claustre del monestir, construit a finals del segle XIII o principis del segle XIV, en queda l'ala nord, adossada a la nau de l'església. Els capitells de totes les columnes són iguals: quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol. L'estat de deteriorament a què va arribar aquest sector del claustre fou molt acusat: de cada parell de columnes que aguantaven cada arc se'n va treure una, i el mateix es va fer amb el corresponent capitell, així com amb el tros de mur sobre el que descansaven les columnes.
El campanar, restaurat l'any 1951, té forma quadrada i 32 m. d'altura. De 5 pisos, el primer amb una única finestra llarga i estreta en tres de les seves quatre cares, i els quatre superiors amb dues finestres a cada cara. Per l'exterior dels campanar es poden veure les típiques línies d'arcuacions llombardes i els frisos amb dents de serra. El campanar acaba coronat per una línia de merlets.
Un altre espai del monestir que ha arribat fins a l'època actual amb un bon estat de conservació és el seu pati, conegut com el Pati de l'Abadia, la Casa de l'Abat, un magnífic exemple de pati medieval.

Claustre de Sant Salvador de Breda, monestir benedictí fundat el 1038. Viquipèdia. - (Ampliar)

L'ermita de Santa Anna. L'ermita corona un turó que durant el segle XIII s'anomenava Puig de Llagostera, topònim que es creu derivat del mas Llagostera. L'actual edifici religiós, del que es té referència documental del 7 d'octubre de 1624, amb lleus modificacions, data del 1789, mentre que la sagristia podria ser de construcció més recent; damunt la finestra orientada a ponent hi ha la data 1862.

Fets històrics. El 20 de maig de 1640, en els inicis de la que seria coneguda com la Guerra dels Segadors, gent de Breda i Sant Celoni varen atacar una tropa d'uns 800 soldats del Terci de Lleonard Moles, tropes del comte-duc d'Olivares i del rei castellà Felip IV, que anaven en retirada després d'haver estat derrotades pels volts de Riudarenes i d'haver incendiat l'església d'aquesta població selvatana. En aquest enfrontament per la rodalia de Breda, aquest terci va perdre molts soldats, i va marxar ràpidament cap a Barcelona.
Entre l’octubre del 1653 i el febrer del 1654 la vila va patir una greu epidèmia que minvà considerablement la població. En la Guerra de Successió els bredencs foren decidits partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, a la causa del qual col·laboraren amb efectius personals i amb donatius.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), el corregiment del Vallès organitzà companyies, una de les quals era formada per homes de Breda, Gualba, Viabrea, Riells i la baronia de Montnegre, que atiaven les tropes napoleòniques. Una acció més directa va ser la formació i l’organització del comboi, amb 4.000 homes d'infanteria, 300 de cavalleria i 1.500 matxos de bast carregats de queviures, que el general Blake va encarregar al general Garcia-Conde de fer arribar a Girona per auxiliar la ciutat; format a Breda, es dirigí cap a Hostalric, Tordera, Blanes, Lloret, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i La Bisbal i arribà a les portes de Girona el 26 de setembre de 1809, però a causa de la forta oposició dels francesos només pogueren lliurar part de la càrrega.

Episodi de la Guerra del Francès. Derrota del comboi que el 26 de setembre de 1809 pretenia socórrer la Girona assetjada. Gravat de Jean-Charles Langlois (1782-1870). CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

En aquests anys de guerra, el cenobi de Sant Salvador va quedar desert gairebé un any (1809) a causa del setge d’Hostalric; les tropes napoleòniques instal·laren el campament a Gaserans i les incursions dels soldats motivaren que molts habitants de masies i els mateixos monjos, després d’haver assegurat un bon amagatall per a les joies i les peces de més valor per al culte, cerquessin refugi en llocs més segurs. Tanmateix, els francesos se n'emportaren disset campanes.
Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1839) les tropes partidàries de l'Infant Carles entraren a la vila, sense cap complicació. No va ser així durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), quan tropes liberals i carlines s'enfrontaren dins el nucli de la població el 14 de juny de 1872 i a la zona del Repiaix, quan el general Savalls, que es trobava a la vila amb tres batallons carlins, en tenir notícia de l’apropament de forces isabelines per la banda de la Batllòria, sortí el 23 d’abril de 1875 cap a la riera de Repiaix; hi hagué baixes als dos bàndols i els carlins s’hagueren de retirar en direcció a Vidreres.
La Guerra Civil (1936-1939) va afectar Breda com a tantes poblacions de les comarques, i va viure moments de gran tensió. El 20 de juliol de 1936, vençuda a Barcelona la rebel·lió militar, es va constituir el Comitè de Milícies, legalitzat pel Govern de la Generalitat. El 23 de juliol es va establir el Comitè Local de Milícies Antifeixistes. Sovint patrulles procedents de capitals de comarca o de ciutats grans feien batudes pels pobles veïns; així l'1 de desembre de 1936 foren detinguts per les patrulles de control i executats sis bredencs de significació política de dretes: Josep Saurí Reus, Joan Rodà Llensa, Adolf Cabra Saurí, Joaquim Planasdemunt Fàbregas, Marcel Callís Curadó i Salvador Saurí Ginesta, aquest darrer germà de l'alcalde de Breda durant els períodes 1910-14, 1918-20 i 1930-33 (4). Entre 1938 i 1939 trenta-tres joves de Breda varen morir en el conflicte; el cens de Breda era, aleshores, de 1.612 habitants. Pel municipi, la guerra va acabar el 31 de gener de l’any 1939, quan van entrar les tropes nacionals. L'1 de febrer de 1939 Breda va ser ocupada sense resistència per les tropes franquistes.

Evolució demogràfica de Vidreres. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 41 focs; 1515, 25 focs; 1553, 38 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

Notes
(1) Al concili de Troyes del 878, Lluís el Tartamut regorganitzà completament l'administració de la Marca Hispànica, que passà definitivament a mans de la casa de Carcassona: Guifré el Pilós, que ja era comte d'Urgell-Cerdanya, va rebre els comtats de Barcelona, Girona i Osona; el seu germà Miró, comte de Conflent, va rebre el Rosselló; els seus cosins Dela i Sunyer recuperaren Empúries-Peralada, que ja havia regit el seu pare. Amb aquests nomenaments, definitivament lligats a la casa comtal de Carcassona, acabava de néixer la casa comtal de Barcelona. ("La llarga nit feudal: Mil anys de pugna entre senyors i pagesos", Gaspar Feliu). - (Tornar al text)

(2) Aviat va esdevenir un monestir ric, amb moltes propietats, com ho demostren dues butlles papals dels anys 1185 i 1246, on es detalla una llarga llista d’esglésies, masos i altres béns. També tenia diversos priorats que hi havien passat a dependre, com ara Sant Salvador del Prat (Cardedeu, Vallès Oriental, 1125) i Sant Salvador de Sira (al Rosselló, 1185). Mostra de la seva prosperitat va ser la construcció d’una nova esglèsia gòtica edificada en el seu gruix més important durant el segle XIV. - (Tornar al text)

(3) L’abaciologi de Breda dóna la llista de 52 abats i 10 segrestadors des de la fundació fins a l’exclaustració del 1835. Entre els abats més destacats podem citar Bernat de Blanes (1280-88), Gispert de Jafre (1296-1337), Jaume de Montpalau (1451-54), Miquel Samsó (1461-1507) i el seu nebot del mateix nom (1507-1543), Jeroni de Sorribes (1544-55), Bernat de Josa i de Cardona (1569-73), que fou bisbe de Vic, Fèlix de Taverner i d’Ardena (1717-29), germà del bisbe de Girona i de l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Gaspar de Requesens (1805-15) i Isidre Josep de Santa Creu (1817-35), que clou la llarga llista. - (Tornar al text)

(4) Esmentat per Xavier Castanyer i Angelet a "Josep Aragay, artista i teòric del noucentisme", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012. - (Tornar al text)

Bibliografia
"La llarga nit feudal: Mil anys de pugna entre senyors i pagesos", Gaspar Feliu. Universitat de València, 2011.
"Claustre del monestir de Sant Salvador de Breda", Sandra Pujadas Mitjà, Gemma Font Valentí. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural.
"La petja dels Cabrera a Breda", Andreu Pujol Mas. Revista de Girona, núm. 280, 2013.
"Josep Aragay, artista i teòric del noucentisme", Xavier Castanyer i Angelet, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012. ISBN 978-84-9883-553-3.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Breda.

Situació del municipi de Breda dins la comarca de la Selva

Claustre de Sant Salvador de Breda. Imatge d'Heribert Mariezcurrena, de 1878. Viquipèdia - (Ampliar)

Escut de Bernat IV de Cabrera

Pati de la Casa de l'Abat. Imatge d'Alberto González, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

Corpus de Sang. Episodi de l'anomenada Guerra dels Segadors (1640-1652). Pintura d'Antoni Estruch i Bros (1907). Detall. Viquipèdia. - (Veure sencer)

Vestuari utilizat el 1836 pels soldats de Cabrera, durant la Primera Guerra Carlina. Detall. Viquipèdia. - (Veure sencer)

El militar carlí Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886).

Milicianes al principi de la Guerra Civil. Al bàndol del Front Popular el poder va passar del govern a les milícies antifeixistes. Viquipèdia. - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice