La comarca del Baix Empordà. La Pera

Pintura mural del segle XII, procedent de l'església parroquial de Pedrinyà, municipi de La Pera. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Pintura mural del segle XII, procedent de l'església parroquial de Pedrinyà, municipi de La Pera. Detall. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

El Papa Benet VIII (+ 1024). Viquipèdia.

Altar major de l'església de Sant Isidor de La Pera, 1913. El retaule del segle XVIII va ser cremat el 1936. Fotografia de Joan Roig i Font, Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Salvador Dalí, el 1965. Viquipèdia, Roger Higgins. - (Ampliar)

Jardí del castell de Púbol. Fotografia d'Alberto González Rovira, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

Interior del castell de Púbol. Fotografia d'Alberto González Rovira, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

La Pera

Primeres referències documentals. En un precepte del rei franc Lotari del 982, donat a precs de l'abat Sunifred de Ripoll, es confirma el domini del lloc per part del monestir de Santa Maria de Ripoll (1) i també de la seva església de Sant Isidor. L'any 1019, el bisbe Pere Roger de Carcassonal, en el document fundacional de la canònica de la seu de Girona, dota la comunitat d'un paquet de rendes pròpies procedents de l'antic i abundant patrimoni episcopal, comunitat que entrà en possessió d'un alou situat in villa Pera. El 1058 l'església és anomenada Sancti Isidori cum ipsa Pera (2) i el 1159 Sancti Isidori de ça Pera.
El topònim procedeix del llatí petra (pedra), i en català antic també pera. Al segles XIII i XIV, apareix en documents la forma Piru (3), falsa llatinització, traducció literal que interpreta erròniament que el topònim prové de la fruita.
Al segle XIV, La Pera era lloc reial dins el comtat de Girona, i el 1698 consta com a cap d'una batllia que incloïa també els llocs de Pedrinyà i de Cassà de Pelràs, aquest darrer actualment dins el municipi de Corçà.

Església parroquial de Sant Andreu de Pedrinyà. Viquipèdia, Procsilas Moscas. - (Ampliar)

Púbol. Aquest nucli, agregat a La Pera, com el de Pedrinyà, és esmentat el 1017 en una butlla de Benet VIII envià a Bonfill, abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, en la que li confirmava les seves propietats (4).
Apareix al segle XI també amb la grafia Pubali, Pubalo i en segles posteriors Pubel, Pubulo, Pugols i altres. L'etimologia del topònim ha estat relacionada amb populus, pollancre, arbre freqüent a la zona.
El 1020 la comtessa Ermessenda de Carcassona restituí al bisbe de Girona Pere de Carcassona, germà de la comtessa, la fortalesa i església de Púbol, i el 1065 el noble Gausfred Bastons de Cervià (5) cedí a Ramon Berenguer I l'alta potestat dels castells de Púbol i de Cervià de Ter. El 1149 Guillem Gausfred va vendre tots dos castells a la casa de Llers, que posseí aquests dominis fins al segle XIV, sovint cognominant-se Cervià./b>

Capítols matrimonials (detall amb les signatures). Púbol, 22 de maig 1491. Margarida, filla de Joan Caselles de La pera, vídua de Joan ros de Púbol, i esposa en segones núpcies d'Esteve Negre de la Tallada, constitueix en dot les 40 lliures que se li van prometre a les seves primeres núpcies, a les quals afegeix 10 lliures que li ha deixat el seu primer marit i 30 sous que li ha deixat el seu sogre Antoni Ros. Al seu torn, Esteve Negre li fa donació esponsalícia d'un altre tant sobre els seus béns i reconeix haver rebut el dot. Biblioteca de Catalunya. - (Veure sencer)

Des de la segona meitat del segle XIV passà a mans dels Campllong i el 1420 apareix ja un senyor de Púbol de cognom Corbera, època en la que es bastí el castell i l'església actuals. Descendents dels Campllong-Corbera foren els Requesens, els Muntanyans-Horta (Requesens-Campllong), els Oms, els Tormo, els Batlle i els Miquel, després marquesos de Blondel de l'Estany, vengueren el 1969 el castell al matrimoni format per Gala i Salvador Dalí.

Pintura mural del segle XII, procedent de l'església parroquial de Pedrinyà, municipi de La Pera. Detall. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona- (Ampliar)

L’església de Sant Pere de Púbol &eacutue; un magnífic edifici gòtic, que substituí l’anterior, bastit en 1327-41 al costat septentrional del castell. El 1362 és esmentada com a sufragània de la de La Pera, però en els nomenclàtors del mateix segle XIV figura com a parròquia. Consta d'una nau, capelles laterals i capçalera poligonal. Conserva molts elements de la primera etapa constructiva, a més d’altres de més tardans, sobretot del segle XV, on figuren l’escut dels Campllong-Corbera i elements defensius.
En procedeix el magnífic retaule de Sant Pere de Púbol, una de les obres mestres de Bernat Martorell (6), actualment al Museu d'Art de Girona. Altres obres molt notables del tresor de l’església de Púbol, avui desapareguts, que dimensionen la seva antiga riquesa artística: un sepulcre de marbre blanc dels Corbera, profusament esculpit, del 1429, que va ser trossejat el 1936 i posteriorment, restaurat, un retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu, que presidia la capella lateral, amb una talla barroca, tot desaparegut el 1936, i una gran tela per a la processó de Setmana Santa, pintada i datada el 1576, desapareguda el 1936, com també dos gonfanons i una creu processional i altres objectes.

Església de Sant Pere de Púbol. Viquipèdia, Irina O. Klubkova. - (Ampliar)

El castell de Púbol té un aspecte exterior de petit palau goticorenaixentista, amb pocs elements de fortificació. Tot i que desvirtuat per reformes posteriors, especialment a l’interior, conserva una bona part de les estructures dels segles XIV-XVI. Format per tres ales d’edifici que, amb l’església, envolten el petit pati de planta trapezial, conserva portes decorades amb motllures i finestres gòtiques i renaixentistes decorades i diversos escuts dels senyors de Púbol. S'accedeix al primer pis per una escala de pedra. Els merlets foren destruïts en construir-hi unes golfes. L'any 1970 va ser adquirit per Salvador Dalí, que el regalà a Gala, la qual hi fou finalment sepultada. El castell fou restaurat i decorat amb elements decoratius surrealistes característics de l'entorn del pintor i va ser convertit en museu. Conjuntament amb Figueres i Cadaqués-Portlligat, forma l'anomenat Triangle dalinià.

Font del jardí del castell de Púbol decorada amb busts del compositor Richard Wagner. Viquipèdia, Gordito1869 - (Ampliar)

Aquitectura medieval. Les muralles formaven un recinte a ponent del castell i l’església, i són integrades en els edificis vells. Hi ha vestigis prop de la plaça Major, on el passadís cobert de Can Canada ocupa el lloc d’un antic portal, i en altres indrets. Són conjunts arquitectònics interessants el carrer del Racó, amb cases del segle XVI i XVII, i la plaça Major, espai amb safareig públic i pedrís per a la cobla, i edificis d’estructura goticorenaixentista. Es destaca Can Carles, amb façana gòtica i portal adovellat, Ca l’Almar, gran casa pairal del segle XVII, inacabada, amb porta renaixentista a la terrassa, a l’altura del pis (els Almar foren notaris des del segle XVI i després batlles de la baronia), Can Canada (o Ca n'Oms), casal dels segles XVII i XVIII, i altres. A migdia del poble, a menys d’1 km, hi ha el Mas d’en Llenes, isolat i amb elements de fortificació.

Pintura mural del segle XII, procedent de l'església parroquial de Pedrinyà, municipi de La Pera. Detall. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona- (Ampliar)

L'església de Sant Isidor de La Pera. Al punt més alt i al bell mig del nucli de la Pera hi ha l’església de Sant Isidor. S'hi veneren tambè els màrtirs Germà, Just, Paulí i Sisi, anomenats per la tradició els Sants de La Pera, per suposar que eren fills del poble i martiritzats a Girona. L'edifici actual no conserva cap vestigi del primitiu esmentat el 982 en un precepte del rei franc Lotari, donat a precs de l'abat Sunifred de Ripoll (veure nota 1). Iniciat a finals del segle XVI, va ser bastit al llarg del XVII en estil gòtico-renaixentista, que encara perdurava.
La façana actual és resultat de les reformes posteriors a la Guerra Civil, i actualment presenta una paret llisa. L'absis és de planta hemidecagonal i l'interior, d'estructura gòtica: la nau té arcs torals apuntats que la divideixen en tres crugies cobertes amb volta de creueria, i l'arc triomfal també és d'aresta. A banda i banda de la nau hi ha dues capelles laterals. El cor, d'arc rebaixat, és sostingut per una volta gòtica de creueria i té unes pintures barroques molt malmeses.
Les talles escultòriques tenen aspecte popular i amb trets caricaturescs. El campanar, de torre, al nord, té planta quadrada i damunt s'aixeca una construcció octagonal amb arcades amb una complicada decoració calada, gòtica, i gàrgoles esculpides. La barana de la terrassa superior té petits pinacles gòtics. El campanar, que té com a model el de Sant Feliu de Girona, és obra del segle XVII, de mestres occitans, i tant aquest element com tota l'església són molt pròxims als de Sant Martí Vell i Bordils.

Evolució demogràfica de La Pera. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 70 focs; 1515, 58 focs; 1553, 52 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)

Notes
(1) "In pago Berguitano locum Brositano alodem sicut in illorum iudicio resonat, et parrochia Sanctae Mariae cum ecclesiis sibi subditis id est Palatium Rodgarium, et ipsa Pera, cum decimis et primitiis, absque tributo.". "Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI)", Josep Camprubí Sensada, 2006. Universitat de Lleida. També a "Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada", a cura de Santiago Sobrequés i Vidal i altres, dins "Catalunya carolingia", Barcelona, 2003 - (Tornar al text)

(2) Referenciat a "Catalunya carolingia", vol 2. Ramon d'Abadal i de Vinyals, 1952. Institut d'Estudis Catalanas. - (Tornar al text)

(3) El 1326 s'esmenta que "homines de Pubelo, timore hominum de Piru, ducti non audebant nec ausi fuerunt diebus etiam dominicis vel festivis accedere ad eorum maiorem et parrochialem eclesiam de Piru nec ad clericos eiusdem". Fa referència als conflictes que exisitien des de mitjans del segle XIII entre els nuclis veïns de Púbol i La Pera. El primer pertanyia al llinatge dels Cervià, i La Pera era controlada per la seu gironina. El mateix topònim de Piru s'esmenta en altres documents de mitjans segle XIV. ("Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV", Elvis Mallorquí, 2007. Universitat de Girona). - (Tornar al text)

(4) "Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles: la butlla del papa Benet VIII de 1017 i les conc essions de Bernat II de Besalú". Josep Maria Reyes i Vidal, 2012. - (Tornar al text)

(5) Gausfred Bastons de Cervià (1059-1102), era nebot de Silvi Llobet, qui, juntament amb Adelaida, fundaren l’any 1053, l’església i el monestir benedictí de Santa Maria de Cervià. Senyor de Cervià i de Púbol, va ser un personatge de gran renom a l'época, molt proper al comte Ramon Berenguer I. Va ser un dels 21 nobles que varen subscriure els Usatges, les primeres lleis catalanes. - (Tornar al text)

(6) Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va realitzar el retaule pels volts de 1437. En la taula central apareixen els comitents de l'obra Bernat de Corbera, la seva esposa Margarida de Campllong i el seu fill Francesc.
Des de l'any 1368 el castell de Púbol i la jurisdicció del poble estava en mans dels Campllong, una poderosa família empordanesa. Tot i que l'autèntic promotor del Retaule de Púbol va ser Bernat de Corbera, s'ha de valorar el paper que va prendre la seva muller Margarida de Campllong avessada al mecenatge i a la promoció artística pròpies dels grans llinatges del segle XV. Per citar algunes de les empresses patrocinades pels Corbera s'ha de remarcar el 1347 el sufragament de les columnes del baldaquí de la Catedral de Girona, o anys més tard la contractació del pintor Honorat Borrassà. El zenit d'aquesta activitat promotora arribà amb l'encàrrec del gran Retaule de Sant Pere de Púbol, una obra monumental i ambiciosa símbol de poder i legitimització dels seus comitents que apareixen representats a la taula central. - (Tornar al text)

Bibliografia
"La Vall de La Pera", Henry i Dídac Ettinghausen Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 117. Diputació de Girona i Caixa de Girona. Any 2005.
"Bernat Martorell i la tardor del gòtic català. El context artístic del retaule de Púbol", Joan Molina i Figueras, 2003. ISBN 84-393-6058-4.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de La Pera

Mapa de La Pera

Situació del municipi de La Pera dins la comarca del Baix Empordà

El rei franc Lotari I (795-855), fill gran de l'emperador Lluís el Pietós. Viquipèdia. - (Ampliar)

Retrat de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Rèplica de l'estàtua jacent de la catedral de Girona, exhibida al monestir de Sant Daniel. - (Ampliar)

Ramon Berenguer I rebent l'homenatge d'un vassall. "Usatici Barchinonae" (Usatges de Barcelona). Manuscrit del segle XIII-XIV, Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v. Viquipèdia.

Retaule de Sant Pere de l'església de Púbol. Fragment. Bernat Martorell, ca. 1440. Actualment, al Museu d'Art de Girona. Viquipèdia. - (Veure sencer)

El militar carlí Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886).

Jardí del castell de Púbol. Fotografia d'Alberto González Rovira, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice